08 de Setembre de 2010

Contra ETA viuen molt bé

El gruix de les reaccions a l'alto el foc d'ETA ha estat, malauradament, del tot previsible. De fet, era difícil esperar altra cosa d'un Zapatero escamat i en hores baixes, d'un Govern basc en mans del PSOE que mai no s'hauria format sense els efectes de l'antidemocràtica Llei de partits i d'un PNB mediocre i sense ambició que, renunciant al llegat del coratjós lehendakari Ibarretxe, es conforma a apuntalar parlamentàriament l'executiu espanyol a canvi de vagues promeses amb vista al futur. Del PP, del conjunt de mitjans de comunicació afins al règim i de tota la patuleia que ha fet de l'antiterrorisme un modus vivendi, no cal dir-ne tampoc gaire cosa. A tots plegats, al capdavall, el final de la violència a Euskal Herria els generaria més maldecaps que altra cosa.

És interessant remarcar, en qualsevol cas, des d'Esquerra i amb una perspectiva catalana, com l'esquerra independentista basca s'ha fet progressivament conscient que l'existència d'ETA comporta més inconvenients que no pas avantatges a l'hora d'avançar políticament cap a la plena sobirania. Potser ha trigat massa a adonar-se'n, certament, però, de tota manera, no té cap sentit negar-ho, actuant com si encara ens trobéssim en un context com el de fa quinze o vint anys enrere. I una darrera reflexió per acabar: tinc la convicció que el procés català cap a la independència, escrupolosament democràtic i que combina sàviament la presència institucional amb la mobilització ciutadana, ha contribuït poderosament a modificar en sentit positiu alguns dels dogmes més esquemàtics i que semblaven més consubstancialment arrelats a la tradició abertzale. El model assajat per l'independentisme democràtic d'esquerres, doncs, és útil fins i tot més enllà dels Països Catalans.