29 de Gener de 2010

Consultes: que no ens emmerdin!

La recta final de la legislatura promet ser moguda. Hi ha projectes importants en marxa i, al final, cauen les caretes i tothom es va posant a lloc. No cal insistir més en el cas de la Llei de Cinema, una iniciativa en favor de la nostra indústria audiovisual i de l’avenç de l’ús del català que compta amb la lògica oposició de PP i Ciutadans i, paradoxalment, també de CiU. Encara és l’hora, per cert, que la coalició regionalista digui alguna cosa sobre l’insòlit tancament empresarial que han convocat alguns dels propietaris més importants del sector de les sales de cinema. No serà perquè alguns d’aquests prohoms són amics i col·laboradors molt generosos del principal partit de l’oposició?

Més surrealista encara és la posició de CiU en relació a la Llei de Consultes. Ja té bemolls que els mateixos que van retallar el text de l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, que obria la possibilitat que Catalunya convoqués referèndums sense haver d’esperar l’autorització estatal, s’oposin ara al projecte en discussió amb excuses de mal pagador. És insòlit que el catalanisme conservador, artífex principal de la retallada del text estatutari gràcies al pacte Mas-Zapatero, es faci el valent quan, al moment que tocava, no va saber estar a l’alçada de les circumstàncies. I, per si això fos poc, a partir d’una proposta de pa sucat amb oli que s’ha tret de la màniga la diputada Dolors Batalla que confon barroerament la legitimitat sorgida d’un referèndum amb la d’un simple procés de participació ciutadana.

Els límits del marc legal establert són ben empipadors, certament. No es pot negar, però, que la Llei de Consultes constitueix una eina ambiciosa per a la modernització i l’aprofundiment del nostre sistema polític; i, més enllà encara, que si se sap explotar amb decisió i coratge nacional pot contribuir poderosament a l’avenç cap a l’exercici del dret a decidir. Al capdavall, que ningú no ho oblidi, els actes de sobirania són, essencialment, un gest fundacional nascut de la voluntat política. I és precisament en aquest terreny on CiU no es mulla ni per casualitat. La seva estratègia, com sempre, és la de fugir d’estudi. I la d’emmerdar tot el que es pugui, és clar.