12 de Juny de 2009

Bona feina, Junqueras!

L’elecció d’Oriol Junqueras com a diputat al Parlament Europeu constitueix, es miri per on es miri, una notícia excel·lent per a tots aquells que creiem que els Països Catalans han de tenir veu pròpia a les institucions comunitàries. Ningú com ell defensarà amb dignitat i fermesa, i davant de qui convingui, el dret de la nació catalana a decidir lliurement el seu futur. Ni ningú com ell, evidentment, se sentirà tan directament compromès amb el treball a favor dels interessos dels sectors productius, els emprenedors, les classes mitjanes i la gent treballadora de casa nostra. I això, en un context de crisi econòmica com l’actual, no és poca cosa.

És cert que el comicis europeus del set de juny presenten aspectes preocupants. L’abstenció, per exemple, ha augmentat de manera prou sensible al Principat i a les Illes, tal com ja havia ocorregut, de fet, en les darreres eleccions del 2004. I, en un altre ordre de coses, l’enfocament de la campanya per part dels dos grans partits d’àmbit estatal no ha ajudat gota a combatre el dèficit de legitimitat democràtica que arrossega el procés de construcció europea. Tot plegat ha contribuït, sens dubte, a generar un clima enrarit que, atiat interessadament pels “opinaires” professionals de sempre, no presagia res de bo.

Esquerra molesta i continuarà molestant aquells sectors (polítics, econòmics i mediàtics) que enyoren l’estat de coses anterior al 2003 i que, d’una manera o una altra, sospiren pel retorn a la mediocritat d’aquella trista Catalunya del “peix al cove” en la qual l’independentisme era, a tot estirar, un molest convidat de pedra. Això no té volta de full, ens hi escarrassem més o ens hi escarrassem menys. Seria perdre el temps, doncs, pretendre que els que viuen (i molt bé, per cert!) de la nostra dependència ens tirin floretes o ens facin llagoteries. El que cal, això sí, és esmolar les eines en previsió del que pugui succeir en les properes setmanes. Tot indica que el govern espanyol, amb un Zapatero potser desorientat en el pla econòmic però obsedit a no complir amb Catalunya, en porta alguna de cap. Doncs en aquesta batalla, a la gent d’Esquerra, ens hi trobaran.

Mentrestant: bona feina, Junqueras!