e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

14 d'Octubre de 2015

Artur Mas no és Lluís Companys

 

 

Les coses pel seu nom: la comparació entre Artur Mas i Lluís Companys és equívoca i té un punt d'impúdic. Mentre el darrer va ser l'únic president d'un Govern democràtic europeu executat per la barbàrie feixista, el primer és el màxim representant institucional d'una Catalunya autònoma que, malgrat tots els constrenyiments que se li imposen i les amenaces que planen sobre el seu futur si el procés cap a la independència no es culmina, es mou en un context històricament molt menys dramàtic que el que va haver de patir la Generalitat republicana durant el seu breu i convuls període d'existència.

Companys va ser un republicà d'esquerres, amb vinculacions molt directes amb el moviment obrer i els rabassaires, que va jugar un paper de primer ordre en els Fets d'octubre de 1934, en la revolució de juliol de 1936 i en la direcció de l'esforç que, en tots els ordres, va realitzar la societat catalana durant la guerra. Mas, en canvi, va créixer en un pujolisme d'estricta observança des d'uns pressupòsits tecnocràtics i desideologitzats i, amb tota probabilitat, serà recordat com el líder que va fer transitar la dreta catalanista des del més pusil·lànime dels autonomismes a un independentisme cada vegada més desacomplexat. Els dos personatges, doncs, responen a valors, principis i tradicions polítiques que no tenen res a veure.

Com cada any per aquestes dates, recordem la figura del President Companys, esdevingut un autèntic mite de la Catalunya contemporània. Enguany, a més, a causa d'una amarga coincidència, mostrem activament la nostra solidaritat amb el President Mas i les dues conselleres del seu Govern als quals la justícia espanyola pretén clavar les urpes per haver col·laborat en la immensa mobilització ciutadana del 9N. I és que, més enllà de les comparacions forassenyades entre l'un i l'altre, el que no es pot pas negar és que els tics autoritàriament anticatalans que mostren els aparells de l'Estat de l'Espanya constitucional responen a uns reflexos adquirits provinents de l'època més fosca de la dictadura franquista.

I en això, en l'anhel de superar aquest estat de coses indigne a través de l'avenç de Catalunya cap a la plena condició d'Estat, sí que coincidim, sense ambigüitats i amb una sincera voluntat de recórrer plegats aquest transcendental tam del camí, els hereus de Companys i els partidaris més incondicionals del darrer President de la Catalunya autonòmica.

 

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1073
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR