25 de Juny de 2015

El sobiranisme i la voluntat de canvi social són el doble pol que determinarà el futur de la política catalana. Els resultats de les eleccions municipals –i la recent constitució dels nous ajuntaments, amb casos tan emblemàtics com Badalona o Sabadell– ens han donat senyals prou evidents en aquesta direcció: la forces estrictament independentistes –CiU, ERC i CUP– han passat del 38,27 al 45,06 per cent del vot i les d'esquerres –en tota la seva amplíssima diversitat– del 44,71 al 52,40 per cent. El procés, a més, i això ja ho hem anat entenent en els darrers tres anys, continua exigint una reordenació radical del mapa polític. És lògic, en aquest context, que CiU i PSC, les dues forces que han monopolitzat l'hegemonia institucional del país durant l'època daurada de l'autonomisme, retrocedeixin i hagin perdut alguns dels seus ajuntaments més emblemàtics. Com també ho és que Esquerra Republicana aparegui, tant a la Catalunya metropolitana com a la resta del territori, sigui al Govern o a l'oposició, com una clara alternativa al poder dels de sempre.

A tres mesos de les transcendentals eleccions del 27S, cal aprofitar el temps per tal que tothom, des de l'esquerra alternativa a la dreta catalanista, hi acudeixi en perfecte estat de revista: amb les millors gales i bastint, fins allà on sigui possible, ambicioses aliances amb els seus entorns respectius. Esquerra Republicana té la voluntat d'amalgamar al seu voltant el màxim de sectors disposats a maldar per a la consecució d'un Nou País fonamentat en els principis de la justícia social, el benestar col·lectiu, la primacia de l'interès públic i l'aprofundiment de la transparència i els mecanismes de gestió democràtica a les institucions. No és altra cosa, al capdavall, que allò que durant una pila d'anys hem anomenat esquerra nacional, orientada ara, decididament, cap a la independència i la construcció de la República Catalana.

El conjunt del sobiranisme civil, i molt particularment les seves entitats capdavanteres, han de jugar també un paper de primer ordre en aquesta recta final fins al 27S. L'extensió i la popularització de les raons i arguments a favor de la independència entre aquells segments de la ciutadania que, tot i no ser-ne contraris, mantenen encara, de manera ben legítima, certs dubtes i temors, és un element clau per a l'èxit del procés. Estaria la mar de bé, doncs, que la dreta catalanista no introduís elements de distracció en clau partidista que pertorbin el seu funcionament i posin en risc la seva cohesió interna. És hora d'anar per feina, no pas de perdre's en laberints que no duen enlloc.