e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

15 de Maig de 2009

La manca de lideratge de Zapatero per encarar amb un mínim de credibilitat la crisi econòmica s'ha fet novament evident aquesta setmana. El rosari de mesures que ha posat sobre la taula durant el debat del "estado de la nación" respon únicament a un intent de guanyar temps davant una conjuntura que no es controla i respecte a la qual regna un desconcert generalitzat al si del govern espanyol. Més enllà de propostes disperses més pròpies d'una cultura merament assistencialista que no pas, com potser podria esperar alguna ànima càndida, de la tradició socialdemòcrata, està vist que el PSOE és incapaç d'articular un ampli acord per a l'impuls del paquet de reformes estructurals que requereix el moment. Als Països Catalans, prou que ho patim, les grans víctimes d'aquesta trista inacció són les classes populars i els sectors més estretament vinculats a l'economia productiva.

I és que, per bona voluntat que s'hi posi, és impossible concloure que un nou fons de finançament municipal de 5.000 milions d'euros, la inversió per a dotar d'ordinadors els alumnes de 5è de Primària o que als aturats no els calgui pagar la matrícula per accedir a la universitat, posaran les bases, més enllà de tapar algun forat, per modificar seriosament la situació actual. Capítol a part és la proposta de finançar amb 2.000 euros l'adquisició de cada vehicle nou. Sense tallar-se ni un pèl, i sense consultar o debatre-ho prèviament amb ningú, Zapatero i el ministre Sebastián partien de la premissa que els governs autònoms hi contribuirien graciosament amb la quarta part del cost de l'operació. El cas és fer grans anuncis per fer-se la foto sense tenir en compte les obligacions financeres que es generen impunement aquí i allà. El Govern de Catalunya, per boca del conseller Huguet, ja ha deixat ben clar que amb nosaltres no hi comptin per a aquest pla. Amb el finançament encara empantanegat, el govern espanyol és un element morós i poc complidor respecte a Catalunya. I aquí ja no es fia.

En qualsevol cas, i pel que fa al Principat, la soledat parlamentària de Zapatero és de base fonamentalment endògena. Amb el conte de la lletera de l'"Espanya plural" al bagul dels records, amb pactes que no presagien res de bo com el que s'ha produït amb el PP després de les darreres eleccions basques, amb l'Estatut amenaçat pel Tribunal Constitucional i amb l'autogovern assetjat pels poders de l'Estat i una opinió pública espanyola amb categories mentals pròpies del franquisme, serà quasi impossible entendre's en cap àmbit. Ara per ara, i si no canvien molt les coses, és impensable que el Govern de Catalunya pugui tancar un acord de finançament amb el govern espanyol. I és que el problema no són tan els terminis -la darrera data que s'ha donat a conèixer, el 15 de juliol, mereix tan poca credibilitat com les anteriors- sinó la manca de voluntat política del PSOE de dotar econòmicament el sistema i, sobretot, de reformar el model d'una manera mínimament favorable als interessos del conjunt dels catalans i les catalanes. Si ni tan sols podem confiar en l'aplicació del misèrrim Estatut de Mas i Zapatero, què pot esperar de nosaltres el socialisme espanyol?

Per a Esquerra el diagnòstic no ofereix lloc al dubte: s'ha acabat el bròquil. Sense l'acord de finançament amb Catalunya que ningú a Madrid no tingui la barra de demanar de nosaltres somriures, complicitats i encara menys cap mena de suport parlamentari.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1185
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR