e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

24 de Gener de 2014

No escapa a ningú que l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat d'enguany s'inscriu en un context general prou dramàtic: el d'un Govern autonòmic escanyat financerament per l'Estat i lligat de mans i peus pel que fa a l'accés al crèdit i el recurs a l'endeutament. Caldria afegir, potser, a tot plegat la consciència vergonyant i ambivalent en el millor dels casos del centredreta catalanista en relació a la febrada ultraliberal de la legislatura anterior i les seves responsabilitats en l'aprovació de mesures que han contribuït poderosament a agreujar la crisi de la reforma constitucional exprés del 2011 a les successives reformes del mercat laboral impulsades, respectivament, per PSOE i PP.

És cert que les aportacions d'Esquerra a la llei han estat significatives en una colla d'aspectes i que, al capdavall, es dedica el 71 per cent de la despesa a educació, salut i benestar; un percentatge històricament sense precedents. I també que, pel que fa als ingressos, es recupera l'impost de successions, s'incrementa la fiscalitat a les grans empreses i el cànon de l'aigua per a les centrals nuclears o es crea l'eurovinyeta per als camions que utilitzin l'eix transversal. Agradi o no, però, és difícil esbandir la sensació que aquests no són els pressupostos que mereixerien les classes mitjanes i els soferts sectors populars. Així les coses, doncs, en un marc gens expansiu, més centrat en el que es pot recaptar que no pas en com gastar-ho, no seria agosarat afirmar que no és tant que aquests pressupostos siguin els únics possibles com, més aviat, un dels menys dolents d'entre tots els possibles, tenint en compte els constrenyiments presents.

Dit això, sobten els esgarips falsament virginals d'alguns dels més conspicus representants de l'esquerra més tradicional que, després del debat parlamentari, s'han queixat amargament de la manca de rellevància social i informativa del mateix. Són els que no volen entendre que, si bé a qualsevol país normal els pressupostos solen ser un dels temes més rellevants del curs polític, malauradament Catalunya encara no ha accedit a aquest estadi. A hores d'ara, amb un procés cap a la plena sobirania en marxa, amb un pols de legitimitat amb l'Estat cada cop més cru i amb una societat civil organitzada i en convulsió, seria d'una ingenuïtat imperdonable creure's de debò que els mísers pressupostos d'una trista autonomia, laminada i gairebé intervinguda, determinen el camp de batalla fonamental entre el conservadorisme i la voluntat de canvi nacional i social.

L'independentisme democràtic d'esquerres també vol un país normal en el qual el debat pressupostari sigui essencial. Per això no fuig d'estudi farisaicament i malda per construir una República Catalana. I la seva fita fonamental a curt termini és, com per a gairebé tothom, la consulta del nou de novembre vinent

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1135
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR