e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

07 de Febrer de 2013

El cas Bárcenas està deixant en evidència, d'una manera descarnada i grollera, els usos i costums que defineixen la cultura política del PP. Res, de fet, que no s'hagi pogut intuir anteriorment amb les diverses ramificacions del cas Gürtel i similars, algunes de les quals han tingut els Països Catalans com a escenari privilegiat. Ens trobem, amb tot, davant una crisi d'un abast molt més ampli que afecta sistèmicament l'entramat institucional espanyol nascut de la transició postfranquista. A hores d'ara, elements tan essencials com la monarquia, el tradicional bipartidisme hispànic, ferotjament clientelar, o el mateix poder judicial, pateixen una profunda deslegitimació. Paradoxalment, els grans agents econòmics, principals beneficiaris de tot plegat durant una pila d'anys des del boom immobiliari als rescats financers més escandalososconspiren encara, relativament lliures de la pressió de l'opinió pública, des de les seves plataformes mediàtiques habituals.

Des d'una perspectiva nacional catalana, la situació presenta dos perills que cal conjurar de totes totes: el retorn del vell discurs regeneracionista i la demagògia d'un neoespanyolisme populista que vol embolicar la troca fent passar bou per bèstia grossa. El regeneracionisme, probablement, està destinat a quedar en ben poca cosa. I és que, ara mateix, més enllà dels segments més recalcitrants del catalanisme conservador o dels pocs que encara s'aferren activament a l'esgotada via federalista, hi ha escàs camp per córrer en aquesta direcció. Les xaronades populatxeres de Rivera, Cañas i companyia, en canvi, podrien arribar a fer forat entre determinats segments de la societat. I és que, aprofitant el descontentament general i els casos de corrupció política que s'han produït a Catalunya des del cas Pallerols al cas Millet, passant pel cas Pretòria, el cas Mercuri o l'afer de les ITV i el de la màfia russa a Lloret–, i a través de les cadenes privades d'àmbit estatal que amplifiquen enormement l'efecte de la seva pirotècnia verbal, es pot mirar d'associar interessadament la transició a la independència a una simple cortina de fum amb la qual, alguns, pretendrien evadir qualsevol responsabilitat. Un sofisma de traç gruixut, tot plegat, però dotat d'una simplicitat argumental explosiva.

Tal com advertia Gramsci amb una imatge de gran bellesa, mentre el vell món agonitza i el nou encara ha de néixer, sorgeixen els monstres. Per evitar-los, l'independentisme democràtic d'esquerres té l'obligació d'exigir la màxima transparència a la dreta catalanista, per dolorós que pugui arribar a ser-li. Sols així s'aconseguirà deixar en evidència el nou lerrouxisme i es podrà avançar amb garanties cap a l'exercici efectiu del dret a decidir. Amb transparència, cap a la independència.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1112
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR