11 de Desembre del 2012

La transició a la independència, allò que compta

La formació del Parlament i el nou Govern de Catalunya s'inscriu en un context excepcional que fa que les categories pròpies de l'inici d'una legislatura ordinària no siguin útils en el pla analític ni tampoc pel que fa al tipus de negociació que s'ha establert entre les forces polítiques més directament implicades en el procés. I això perquè, d'una banda, els efectes de la crisi econòmica sistèmica i de l'escanyament financer al qual el Govern espanyol està sotmetent a la Generalitat són cada vegada més palesos i, de l'altra, perquè l'horitzó de la consulta sobre la independència genera un camp de possibles aliances que, probablement, no seria concebible en un context de plena normalitat.

Continuar llegint...

03 de Desembre del 2012

Fora depressions, ara la consulta

Els resultats electorals del 25N situen la política catalana en un punt paradoxal. D'una banda, els partidaris de disposar d'un Estat propi són majoria al Parlament (74 diputats); i si hi afegim els favorables a exercir sense traves el dret a decidir (87 diputats), aquesta majoria es fa, fins i tot, més incontestable. Al seu davant, els 28 diputats que adhereixen sense fissures a un espanyolisme militant són, encara que hi barregéssim indistintament els 20 parlamentaris federalistes del PSC, clarament minoritaris. Tot plegat, a més, amb una participació de gairebé el 70 per cent, una dada que legitima plenament el caràcter neoconstituent dels comicis. De l'altra, però, s'ha trencat en mil bocins el miratge bastit interessadament per la dreta catalanista en el sentit que...

Continuar llegint...