24 d'Abril del 2009

Europees: ERC ja guanya per 2 a 0

Oriol Junqueras, el cap de cartell d'Esquerra per a les eleccions europees del set de juny vinent, s'està dedicant des de ja fa unes setmanes a recórrer els Països Catalans explicant la necessitat que l'independentisme català tingui veu pròpia al Parlament Europeu. Sembla que les coses li van bé, que rep una molt bona acollida per allà on va i que és escoltat amb respecte i atenció per part, fins i tot, de militants, simpatitzants i votants d'altres formacions polítiques, cansats de demagògies i promeses eternament incomplides.

Esquerra, a més, ha tancat definitivament fa un parell de dies la coalició amb la qual concorrerà a aquests comicis europeus. La circumscripció estatal única obliga a buscar aliances en un procés no sempre fàcil però, al final, el resultat ha valgut la pena: Oriol Junqueras estarà acompanyat per candidats del Bloc...

Continuar llegint...

17 d'Abril del 2009

Esquerra, més que mai

La decisió de Josep-Lluís Carod-Rovira, anunciada públicament ahir al vespre, de donar suport a Joan Puigcercós com a candidat d’Esquerra a la presidència de la Generalitat és una notícia amb una transcendència notable.

Primerament, perquè posa punt i final a una situació de certa indefinició que s’arrossegava des del darrer Congrés Nacional del partit que, tot i que gestionada amb prou responsabilitat fins ara per part de tothom, dificultava la consolidació del lideratge de Puigcercós, Ridao i de la jove direcció d’Esquerra. Una indefinició que, no siguem ingenus, era aprofitada interessadament des de fora del partit per mirar d’erosionar amb tota la mala bava del món el paper d’Esquerra en la política catalana i la seva credibilitat i marge de maniobra com a força de govern.

En segon lloc,...

Continuar llegint...

03 d'Abril del 2009

A Catalunya, l’esquerra serà nacional o no serà

L'esquerra catalana tradicional, moderada i de matriu federalista, més que tímida durant la transició amb els poders fàctics provinents del franquisme, i que ha apostat històricament per la cantarella de la construcció d'una Espanya moderna i oberta a la diversitat, va acollir amb grans esperances, el 2004, la primera victòria electoral de Zapatero. Després de l'experiència amb la negociació de l'Estatut, l'assassinat polític de Maragall i l'oblit d'aquella beatífica idea de l'Espanya plural que tant es prometia, les coses han canviat radicalment. El PSOE s'ha plegat als plantejaments de l'Espanya eterna del PP i, a tot estirar, ha intentat establir acords amb el nacionalisme conservador català i basc. Amb el primer, maniobrant per tal que Mas fos president de la Generalitat després de les eleccions al Parlament de 2006 i, amb el segon, garantint-se una precària estabilitat...

Continuar llegint...