19 de Juny del 2009

Només Esquerra aguanta a Madrid

No escapa a ningú que la resolució de la qüestió del finançament marcarà en bona part el que resta de legislatura al Principat. Fins ara, el paper d’Esquerra ha estat una garantia per tal que el Govern de Catalunya hagi mantingut una posició de fermesa davant els incompliments i les excuses de mal pagador de Zapatero. No és poca cosa si es té en compte que, paral·lelament, s’ha encarregat també de mantenir ben viva la reivindicació d’un finançament just per a les “terres de paga catalana” entre els agents econòmics i els sectors més dinàmics de la societat civil dels Països Catalans.

...

Continuar llegint...

12 de Juny del 2009

Bona feina, Junqueras!

L’elecció d’Oriol Junqueras com a diputat al Parlament Europeu constitueix, es miri per on es miri, una notícia excel·lent per a tots aquells que creiem que els Països Catalans han de tenir veu pròpia a les institucions comunitàries. Ningú com ell defensarà amb dignitat i fermesa, i davant de qui convingui, el dret de la nació catalana a decidir lliurement el seu futur. Ni ningú com ell, evidentment, se sentirà tan directament compromès amb el treball a favor dels interessos dels sectors productius, els emprenedors, les classes mitjanes i la gent treballadora de casa nostra. I això, en un context de crisi econòmica com l’actual, no és poca cosa.

...

Continuar llegint...

05 de Juny del 2009

Si tu no hi vas, guanya Espanya

La campanya de les eleccions europees ha arribat a la seva recta final de manera previsible i gairebé sense sobresalts. Tal com era imaginable, l'atzucac en què es troba la via autonomista als Països Catalans, els efectes de la crisi econòmica sobre les classes mitjanes i els sectors populars i la malfiança cap una construcció Europea percebuda com a opaca i poc participativa han generat una indiferència general en relació als comicis del set de juny. Si això hi afegim els efectes espanyolitzadors de la bipolarització PSOE-PP, no costa gaire d'entendre perquè bona part de la població no se sent especialment concernida per la seva celebració.

I, amb tot, els catalanes i les catalanes ens juguem força coses a les eleccions de diumenge. No és només que , tal com s'ha repetit aquests dies fins a la sacietat, bona part de la producció legislativa estatal i autonòmica...

Continuar llegint...

29 de Maig del 2009

Junqueras no s’amaga, d’altres sí

Decidim! és una de les iniciatives unitàries més serioses i amb més projecció de futur que ha donat de si l'àmbit del sobiranisme en els darrers anys. Es tracta d'un ampli moviment d'alcaldes, alcaldesses regidors i regidores, d'arreu del Països Catalans i d'adscripcions polítiques prou diverses que, entre altres coses, treballa per "realitzar activitats d'afirmació nacional i democràtica adreçades al conjunt de la ciutadania, amb l'horitzó d'obtenir el ple reconeixement del dret del poble català a decidir lliurement el seu futur". El manifest fundacional del moviment compta amb el suport de més de 1.000 càrrecs electes locals i constitueix una aposta ferma i coratjosa amb vista a vincular el municipalisme català a la difussió pública del dret a decidir des de les institucions locals.

Oriol Junqueras, cap de llista de la candidatura...

Continuar llegint...

22 de Maig del 2009

Els independentistes, Junqueras!!

L’aposta d’Esquerra per un independent “de la casa” com Oriol Junqueras ha estat un encert es miri des de l’angle que es miri. El seus múltiples vessants de professor universitari, de divulgador de qüestions d’història dels Països Catalans i d’activista per a la independència nacional, s’han acoblat com a anell al dit a la proposta programàtica del partit per a les eleccions europees: una Europa plural, social i sostenible, transparent i democràtica i internacionalment forta i solidària amb la resta de pobles del món. I tot plegat, en coalició amb el sobiranisme progressista de Galícia i Eukal Herria, amb la reivindicació de l’oficialitat del català a les institucions comunitàries com a divisa i amb la proa posada, sense complexos de cap mena,...

Continuar llegint...

15 de Maig del 2009

Aquí no es fia al govern espanyol

La manca de lideratge de Zapatero per encarar amb un mínim de credibilitat la crisi econòmica s'ha fet novament evident aquesta setmana. El rosari de mesures que ha posat sobre la taula durant el debat del "estado de la nación" respon únicament a un intent de guanyar temps davant una conjuntura que no es controla i respecte a la qual regna un desconcert generalitzat al si del govern espanyol. Més enllà de propostes disperses més pròpies d'una cultura merament assistencialista que no pas, com potser podria esperar alguna ànima càndida, de la tradició socialdemòcrata, està vist que el PSOE és incapaç d'articular un ampli acord per a l'impuls del paquet de reformes estructurals que requereix el moment. Als Països Catalans, prou que ho patim, les grans víctimes d'aquesta trista inacció són les classes populars i els sectors més estretament...

Continuar llegint...

08 de Maig del 2009

Cap llàgrima pel PNB

Confesso que la sort que pugui córrer el PNB ens els propers temps no em fa perdre particularment la son. És un partit que ha construït un entramat de poder prou espès com per superar, sense gairebé despentinar-se, qualsevol adversitat institucional que pugui patir. Que ningú pensi que es llençarà a les barricades. Això no forma part del seu ADN. Els seus dirigents que, des de la transició ençà, han protagonitzat miliuna martingales amb els governs espanyols de torn, pactant amb qui fos sense manies, sabran trobar una sortida honorable a la situació. No ens enganyem: el PNB és una versió més eficaç i estèticament més aconseguida del vell model de “peix al cove” que hem patit a Catalunya durant una pila d’anys.

No...

Continuar llegint...

24 d'Abril del 2009

Europees: ERC ja guanya per 2 a 0

Oriol Junqueras, el cap de cartell d'Esquerra per a les eleccions europees del set de juny vinent, s'està dedicant des de ja fa unes setmanes a recórrer els Països Catalans explicant la necessitat que l'independentisme català tingui veu pròpia al Parlament Europeu. Sembla que les coses li van bé, que rep una molt bona acollida per allà on va i que és escoltat amb respecte i atenció per part, fins i tot, de militants, simpatitzants i votants d'altres formacions polítiques, cansats de demagògies i promeses eternament incomplides.

Esquerra, a més, ha tancat definitivament fa un parell de dies la coalició amb la qual concorrerà a aquests comicis europeus. La circumscripció estatal única obliga a buscar aliances en un procés no sempre fàcil però, al final, el resultat ha valgut la pena: Oriol Junqueras estarà acompanyat per candidats del Bloc...

Continuar llegint...

17 d'Abril del 2009

Esquerra, més que mai

La decisió de Josep-Lluís Carod-Rovira, anunciada públicament ahir al vespre, de donar suport a Joan Puigcercós com a candidat d’Esquerra a la presidència de la Generalitat és una notícia amb una transcendència notable.

Primerament, perquè posa punt i final a una situació de certa indefinició que s’arrossegava des del darrer Congrés Nacional del partit que, tot i que gestionada amb prou responsabilitat fins ara per part de tothom, dificultava la consolidació del lideratge de Puigcercós, Ridao i de la jove direcció d’Esquerra. Una indefinició que, no siguem ingenus, era aprofitada interessadament des de fora del partit per mirar d’erosionar amb tota la mala bava del món el paper d’Esquerra en la política catalana i la seva credibilitat i marge de maniobra com a força de govern.

En segon lloc,...

Continuar llegint...

03 d'Abril del 2009

A Catalunya, l’esquerra serà nacional o no serà

L'esquerra catalana tradicional, moderada i de matriu federalista, més que tímida durant la transició amb els poders fàctics provinents del franquisme, i que ha apostat històricament per la cantarella de la construcció d'una Espanya moderna i oberta a la diversitat, va acollir amb grans esperances, el 2004, la primera victòria electoral de Zapatero. Després de l'experiència amb la negociació de l'Estatut, l'assassinat polític de Maragall i l'oblit d'aquella beatífica idea de l'Espanya plural que tant es prometia, les coses han canviat radicalment. El PSOE s'ha plegat als plantejaments de l'Espanya eterna del PP i, a tot estirar, ha intentat establir acords amb el nacionalisme conservador català i basc. Amb el primer, maniobrant per tal que Mas fos president de la Generalitat després de les eleccions al Parlament de 2006 i, amb el segon, garantint-se una precària estabilitat...

Continuar llegint...