01 d'Octubre de 2009

Uns calçasses a Can Barça

Ha passat gairebé mig any des que tres vicepresidents del Barça (Jaume Ferrer, Joan Boix i Rafael Yuste) van ser assabentats de que havien estat espiats pel director general del club Joan Oliver. A la llista de damnificats no cal afegir-hi Joan Franquesa perquè aquest, com amic personal i soci de Laporta que és, no calia espiar-lo i ha interpretat un paripé perquè els tres citats més amunt es creguessin que l’espionatge no era selectiu del tot. Com és sabut Fofó Sala i Martín i Alfons Godall, que pertanyen al nucli dur del règim laportià, sí van quedar exempts de l’espionatge.
 
Han passat més de quinze dies i el cas ha ocupat llocs preferents als mitjans de comunicació. Oliver ha intentat justificar el que és injustificable i Laporta s’ha tret les puces de sobre dient que no tenia perquè saber-ho. Què en queda d’aquell picaplets ficat a Elefant Blau d’ara fa deu anys que vetllava per la puresa de la gestió del club? Ara han canviat els temps, oi Jan? I tant: si fins i tot els socis t’han subvencionat la teva amigueta Flavia. Quins collons té aquest Bravehearth de via estreta en que s’ha transformat l’amic Jan!
 
Però, no ens desviem de la qüestió principal. El que no entenem és que Yuste, Ferrer i Boix segueixin als seus llocs com si res hagués passat. Senyors: i la seva dignitat? Tanta és la força d’un seient a la llotja els dies de partit i el catering que serveixen a l’avantllotja del Camp Nou. Si els citats, amb Ferrer, un home molt vinculat a la família de Jordi Pujol, al capdavant aspiren a succeir Laporta difícilment podran justificar la seva permanència al club desprès d’haver estat humiliats i vexats per un director general sense escrúpols, que ha de vetllar perquè el proper president mantingui els principis fonamentals del moviment laportià.
 
Rosell, Bartomeu, Soriano i un bon grapat de directius més no van voler empassar-se la dictadura de Laporta al seu moment i van plegar per guarir la seva dignitat i bonhomia. Ferrer, Boix i Yuste callen i segueixen tirant de beta. Com uns autèntics calçasses. Un mal símptoma en unes persones que han de demanar el vist-i-plau dels socis a les urnes la propera primavera.