01 de Març de 2010

Un consell a Guardiola, per si l’accepta

No vull esmenar la plana ni donar lliçons a Pep Guardiola. Déu em guardi de semblant gosadia. Però, no m’estic de fer-li una petita observació, amb tot el respecte, per suposat. Si més no, el respecte que ell no em va tenir quan vaig treballar al Barça.

Recordo, però, que al febrer de 1994 se’m va ocórrer fer-li una petita observació a Cruyff després de perdre el Barça a La Romareda per 6-3, en un partit en el qual Esnáider va desmanegar Koeman. Sort que entre Romário i Laudrup van maquillar una golejada històrica.

Feia ja algunes jornades que Cruyff jugava amb tres defenses només i després d’aquell partit vaig escriure que Koeman no podia ser més el darrer defensa del Barça i que s’imposava posar-li Nadal al costat per completar un 4-3-3 més conservador. Casualment, és clar, a partir del següent partit Cruyff va posar Nadal per arropar Koeman i amb un 6-0 a Osasuna al diumenge següent de la davallada de Saragossa, un cop ben afermada la defensa, l’equip va guanyar en seguretat i ja no es va perdre cap partit més i se’n va endur la quarta Lliga consecutiva.

Ara em permeto fer palès a Guardiola que l’equip es posiciona en aquests moments massa avançat al camp i que és culpa del propi equip que els jugadors no trobin espais per fer circular la pilota. Aquest posicionament, massa generós, propicia també que els contraris disposin de 30/40 metros per muntar contracops. I això passa perquè el sistema de Guardiola el coneix ja tothom i molts han trobat l’antídot adient per contrarestar-lo: cerrojo i contracop. Cal fer retocs.

És clar que contra el Màlaga al Camp Nou va ser l’equip andalús el que es va tancar i resultava molt difícil fer-los sortir del seu camp. D’aquesta manera el factor sorpresa desapareix i el Barça és un equip previsible. Sense anar més lluny dimecres passat a Stuttgart el Barça no tenia cap necessitat de contraure riscos, doncs era l’equip alemany el que havia de treure un bon resultat de cara al partit de tornada. I, per tant, anar al l’atac. Si hagués estat així, els Messi i companyia haguessin trobat més espais per buscar els gols. No va ser així i el Barça semblava l’equip de casa, mentre l’Stuttgart, a la contra, va poder golejar a plaer.

Creu-me Pep: està bé tenir possessions del 75% i jugar el 80% del partit a la meitat del camp del rival. Però els jugadors, que no tenen la lucidesa mental d’ara fa un any, necessiten més espais i cal esponjar el terreny i fer-lo més gran en llargada com ja es fa en amplada. A més de augmentar la seguretat defensiva, t’ho agrairà sobre tot Ibrahimovic, un davanter que necessita molts metres per moure's amb comoditat i eficàcia com va fer a Itàlia, on va triomfar amb un sistema de contraatac.