31 de Maig de 2011

Un club i un futbol propis de l’era digital

El Barça és en aquests moments l’admiració del món sencer. I no és solament pel joc del seu primer equip de futbol, sinó per tot el que l’envolta, que sembla insuperable, i el tarannà del club que és generós i va sempre amb la mà estesa i el front ben alt.
 
Els actius del Barça són inabastables per altres clubs. Per exemple, un estadi capaç per a gairebé 100.000 espectador, de moderna arquitectura, que és part d’un complex poliesportiu de primer ordre; unes seccions campiones d’Europa, com enguany l’handbol, l’any passat el bàsquet i altres anys l’hoquei patins, a més dels reiterats títols de Lliga estatals dels tres esports, als que ara s’afegeix el futbol sala; una massa de més de 170.000 socis que són propietaris del Club; unes instal·lacions modernes però gens ostentoses; una excel·lent organització; una directiva escollida de forma democràtica pels socis; etc.
 
Tot això s’amaneix amb la forma de comportar-se dels esportistes, que captiven tant per la seva qualitat tècnica com per la seva forma de ser humil i assenyada. El detall de Puyol cedint a Abidal l’honor de rebre el trofeu de la Champions és tot un cant a la companyonia que ha commogut arreu. No es pot demanar més. El Barça traspua esport, però també un estil de vida i una forma de ser.
 
Aquest moment màgic és conseqüència del treball de molta gent durant molts anys. No ha estat una casualitat, per descomptat, perquè sense anar més lluny, ara es compleixen 50 anys de la desfeta a la final de Berna davant el Benfica (31 de maig de 1961), en la primera final de la Copa d’Europa que va disputar el Barça, que va perdre per 3-2, després que els pals de la porteria portuguesa rebutgessin quatre pilotes i els defenses salvessin dos gols a la mateixa línia de la porteria. La tarda més nefasta i amb més mala sort de la història.
 
Després d’aquella derrota el club, arruïnat i amb les seus millores jugadors retirats (Kubala, Segarra, Ramallets, etc.) o traspassats (com Suárez), va trigar 13 anys en guanyar una Lliga, 18 anys, la Recopa i 31 anys, la Copa d’Europa. I mig segle en tenir el millor equip i ser la primera societat poliesportiva del món.
 
Per tot el que hem exposat, es pot concloure que el Barça ja pertany a l’era digital mentre els demés encara són a l’analògica.