23 de Juliol de 2009

Tot ha estat un caprici d’en Pep

Guardiola ho ha dit molt clar: Eto’o ha marxat del Barça per un caprici seu. No pas per raons objectives, sinó per qüestions merament subjectives, que queden definides amb l’anglicisme “feeling”. Manca de “feeling” exactament. És clar que els motius d’aquesta decisió envers el camerunès no podien ser d’altre caire, doncs el rendiment del jugador ha estat alt/molt alt en el cinc anys que ha estat a la plantilla del Barça.

Cal esperar que el caprici de Guardiola (que alguna cosa ens amaga) no passi factura a l’equip. Quan s’actua per impulsos i amb el cor més que amb el cap hi ha un percentatge molt alt de caure en l’error. Pep ha jugat molt fort i ha obligat al club a pagar un preu desorbitat per fer fora Eto’o: uns 78 milions d’euros, comptant el que s’ha pagat a l’Inter per Ibrahimovic i el valor d’Eto’o i el cost de la cessió de Hleb. I això que Laporta va dir que no faria bogeries a l’estil de Florentino, al que va titllar d’imperialista. Ara s’ha situat a la seva alçada, que no és gaire, per cert, per exigència de Guardiola.

Renunciar a 36 gols per temporada, entre ells un gol a cada final de la Champions, és quelcom agosarat, sobre tot tenint en compte que el substitut d’Eto’o, Ibrahimovic, no és un caçador d’àrea com són el propi Eto’o o Villa, sinó més aviat un davanter centre que juga més fora de l’àrea que dins i que, tot s’ha de dir, fa més assistències al seus companys que els esmentats Eto’o i Villa. De qualsevol manera es tracta d’un superclasse que s’acoblarà perfectament al joc maco del Barça, encara que la seva capacitat golejadora no és a la que Eto’o va acostumar als socis del Barça.

Qui ha sortit guanyant en aquesta operació? Indubtablement l’Inter, que ha ingressat una bona quantitat de milions d’euros, s’ha fet amb un golejador contrastat i, de torna, tindrà Hleb de franc. Eto’o i Ibrahimovic tenen un valor futbolístic semblant i el Barça no havia d’afegir cap euro en el canvi. Però, els capricis tenen el seu preu. A més, cal aportar també una dada sospitosa per reveladora: Mourinho no ha mogut un dit per salvar Ibrahimovic.

Des la seva privilegiada posició com a arquitecte del triplet de la passada temporada, Guardiola es podia permetre aquest caprici, per descomptat, encara que el que cal a la plantilla es reforçar altres llocs, doncs el de golejador estava molt ben cobert. Esperem que aquesta frivolitat no suposi un llast insuperable per la collita de títols (sis) que li esperen al Barça en la temporada que acaba de començar.