25 de Març de 2011

Saber defensar-se és també una virtut

Confesso que estic preocupat per com afrontarà el Barça la recta final de la temporada. Tot i que l’equip està superant rècords i es troba per sobra de les xifres d’ara fa un any, hi ha coses preocupants com el fet de generar 69 ocasions de gol en els cinc partits del mes de març i només transformar-ne nou.

Una eficàcia lleugerament superior al 10 per cent. Mentre, es van rebre tres gols davant Sevilla, Arsenal i Getafe que van portar l’angoixa fins el final dels partits.

Aquesta davallada d’eficàcia estic segur que es remuntarà i el Barça tornarà a marcar gols amb més facilitat. Però el que em preocupa de veritat és que els tres gols que ha rebut l’equip de Guardiola han estat en els cinc o deu minuts que els seus rivals van poder desempallegar-se del domini aclaparador dels blaugrana.

Així, entre la manca d’encert per fer gols i la facilitat per rebre’n els resultats han estat d’allò més ajustats. Contra el Getafe, sense anar més lluny, vàrem acabar demanant l’hora després de dominar durant 80 minuts i crear 14 ocasions de gol. Tres quarts del mateix va passar contra l’Arsenal i a Sevilla ens va costar dos punts. És això normal? És normal que deu minuts d’iniciativa els rivals ens facin trontollar tota la feina dels altres 80 minuts?

Entre les victòries folgades per golejada de la primera volta i els ajustats resultats del més de març crec ha d’haver-hi un terme mig. És impossible marcar sempre cinc o sis gols o fins i tot vuit com al camp de l’Almeria, però també ha de ser possible evitar que en els cinc o deu minuts que el Barça concedeix als reus rivals per revifar, després de patir un setge abassegador, rebi gols que converteixen les seves victòries en triomfs ajustats i apaivaguen les exhibicions futbolístiques que fan els seus jugadors. Aleshores només es parla de les angúnies patides.

A València, en el primer partit del mes de març, va semblar que Guardiola era capaç de muntar un sistema per guarir la porteria eficaçment i Pinto només va haver d’aturar un parell de xuts. Potser aquella dia va jugar amb més precaucions precisament perquè Pinto era el porter. I el partit va acabar amb victòria. A Sevilla, en un encontre similar, i àrbitre al marge, vàrem estar a punt de perdre.

En Pep sap que defensar-se també forma part del joc i és una virtut molt important. I també ha demostrat que sap trobar solucions al respecte i les haurà d’aplicar en aquesta recta final de la temporada si no vol acabar perdent-ho tot. Quant els de davant tenen la punteria torçada, els de darrere han de tancar els espais per evitar els contraatacs. Això és precisament del que patim.