14 de Desembre de 2008

Que preparin el passadís per a la tornada

No va ser una golejada, però per la manera de produir-se la victòria del Barça sobre el Reial Madrid va tenir el mateix sabor per als barcelonistes. Sí, perquè el Reial, a base de jugar com un modest, va aconseguir arribar als darrers minuts del partit amb un empat a zero al marcador i tenia a tocar un punt.
 
Els dos gols van arribar quan el madridistes tornaven a pensar en l'èpica i el espíritu de Juanito, que és el que normalment fan quan l'equip blanc treu un resultat inesperat sense cap argument futbolístic que ho avali. Els gols de Eto'o i Messi els van posar al seu lloc i es va produir la tercera derrota consecutiva amanida amb un Barça amb 12 punts d'avantatge.
 
El Reial va lluir les seves vergonyes futbolístiques al Camp Nou amb un sistema defensiu com a solució de compromís. Semblava un sistema consensuat per Juande Ramos amb els propis jugadors per evitar la golejada, encara que el desenllaç va ser tan o més cruel que si s'hagués produït.
 
El càstig va ser merescut perquè l'únic objectiu clar que es van proposar els madrilenys durant el partit va ser fer punteria al turmell esquerra de Messi, en una cacera impròpia d'uns professionals, que posa de relleu les misèries d'un club que no és res al camp i que de portes endins és una casa de barrets, com es va demostrar a la darrera assemblea.
 
El Barça d'en Guardiola és ara com ara molt superior a la resta dels equips, com ho prova la classificació de la Lliga. Jo només espero que a la jornada 34, a quatre del final, el Barça vagi al Bernabeu com a campió i li hagin de fer el passadís. Tot, en un 3 de maig, el dia següent de la fiesta de la Comunidad.