04 d'Octubre de 2008

Que no sigui un miratge

Extraordinari, impressionant, inversemblant... Els adjectius s’esgoten davant la demostració del Barça davant l’Atlèlic. Feia temps que no veia un equip jugar tan bé com el Barça contra l’Atlèlic, encara que s’ha de reconèixer que mantenir un nivell de futbol com el que vàrem veure els primers 45 minuts serà molt difícil. Es humanament impossible brodar-ho de manera tan perfecte una altra vegada. Amb la meitat ja ens conformaríem cada diumenge.  

L’Atlèlic, per suposat, va ajudar, sobretot aquest central txec anomenat Ujfalusi que va donar totes les facilitats del món i més. Però en aquests casos sempre queda el dubte de si el rival va jugar malament perquè el Barça ho va fer bé o a l’inrevés.
 
Sigui com sigui cal desitjar que el que vàrem veure no sigui un miratge, perquè el Barça va poder fer mitja dotzena més de gols. Va ser com si s’apleguessin en un sol partit totes les ocasiones esgarrades en els encontres anteriors, sobretot contra el Numància, el Racing i l’Espanyol. I l’Atlèlic va pagar els plats trancats.

El futur ens ha de treure de dubtes, però difícilment tornarem a veure una primer a mitja hora amb sis goles, cinc d’ells del Barça, amb un Messi d’una imaginació sense límits, un Xavi precís al mil·límetre, un Eto’o resolutiu i, en definitiva, un equip perfectament sincronitzat.
 
Llàstima que la moixiganga de les seleccions tornin a aturar el calendari perquè l’equip sembla ara mateix embalat. Pep, aguanta aquest equip i fes els canvis necessaris, que després del trist partit de Donetsk (del que només podem aprofitar el resultat) ningú no s’esperava una nit màgica.
 
Curiós és que després de fer als darrers minuts quatre gols en els últims tres partits, el Barça en fes quatre en divuit minuts. Posats a triar ens quedem amb el darrer Barça, el de dissabte passat. Victòries com la que ens ocupa fan créixer l’equip en tots els sentits.