16 de Juny de 2009

Què amaga el 'cas del senyor Pérez'?

És indecent el que està passant amb les caixes i bancs espanyols en aquest moment de recessió econòmica on moltes empreses han hagut de tancar per manca de finançament i els somnis de moltes persones s’han anat en orris i elles a l’atur, perquè el bancs els han tancat l’aixeta.

I ho és més quan un descobreix, i si no és veritat rectificarem, que tres dels gegants espanyols estan ajudant a Florentino Pérez en satisfer la seva megalomania i deliris de grandesa. Si en el nostre article anterior ens preguntàvem qui feia possible tantes barrabassades en un moment econòmic tan delicat, ara estem en condicions de dir que són Caja Madrid, Santander i la Caixa. El més fotut és que aquestes entitats amaguen l’accés als diners, amb permís del Govern, als ciutadans que realment els necessiten, incomplint la seva finalitat, sobre tot en el cas de les caixes que presumeixen de fer una Obra Social. Sí, sobretot amb els milionaris, pensem.

Caja Madrid li ha deixat al senyor Pérez 76,5 milions (o sigui el que li ha costat Kakà); el Santander, 94 milions més (o sigui, per pagar Cristiasno Ronaldo, ja més conegut com CR94) i la Caixa, 60 milions per fer front a l’aval i a les despeses més urgents.

Tot a canvi de què? He esbrinat que a canvi d’una cosa que, si es veritat, demostra que algú li ha aixecat la camisa al Barça amb el contracte amb Mediapro dels drets televisius que s’enceten el dia 1 de juliol. M’han assegurat, en aquests dies d’investigació, que aquestes entitats han aconseguit garanties de devolució amb el contracte de televisió que el Reial Madrid ha signat amb Mediapro. I això vol dir que el contracte en qüestió està garantit o avalat bancàriament, cosa que no ocorre en el cas del Barça.

Com recordareu el contracte de televisió del Barça amb Mediapro no està degudament avalat, com va reconèixer el genial Ferran Soriano, que és qui el va signar, i per tant el club no té cap garantia de cobrament en cas de fallida o impagament per part de Mediapro. Soriano, en una altra llacuna de la seva gestió econòmica al capdavant del Barça, va assenyalar que “el Barça té garanties suficients de cobrament (del contracte amb Mediapro)”. Aquesta expressió de “garanties suficients” és un eufemisme per sortir del pas, doncs l'única garantia necessària i suficient per cobrar un contracte és que les quantitats estiguin avalades pels bancs. El demés és paper mullat.

Un detall important revela, si més no, que hi ha diferències notables entre els contractes amb Mediapro de Barça i Reial. Mentre el Barça va necessitar l’ajut de Televisió de Catalunya (i no pas de cap banc mitjançant el contracte amb Mediapro) en el conflicte per impagament de 60 milions a Sogecable i Audivisual Sport, el Reial Madrid no ha tingut cap problema per rebre diners a cabassos per malversar-los a continuació pagant barbaritats per dos jugadors... gràcies al contracte de televisió amb Mediapro.

Una de dos, o al Barça el van enganyar i el Reial Madrid sí té garanties absolutes de cobrament del seu contracte amb Mediapro (el que li ha permès rebre sense problemes més de 220 milions de Caja Madrid, Santander i la Caixa) o les citades institucions bancàries estan burlant-se impunement dels ciutadans al deixar diners al senyor Pérez sense tenir garanties absolutes de retorn, la qual cosa seria un insult a tota la societat.