27 de Juny de 2008

Quan la directiva se’n fot dels Estatuts

L'última versió dels Estatuts del FC Barcelona la va fer la Comissió Segle XXI que es va inventar Joan Gaspart per a tenir content Laporta i els seus Elefant Blaus, a més de l’ala convergent del barcelonisme que instrumentalitza el club a conveniència. Tots plegats volien impedir que es repetís un cas Núñez, que guanyava totes les eleccions i no havia manera de fer-lo fora.

Una dotzena de reputats juristes (Delfí Guàrdia, Vilaseca, Oranich, Pintó, etc...) van confeccionar els nous estatuts amb un objectiu: baixar de cinc a quatre anys la durada dels mandats i fixar un topall de dos mandats per president. El 23 de juliol de 2001 es van aprovar en Assemblea, però ara, gairebé set anys després, els màxims avaladors d’aquests estatuts, amb Laporta al front, se’ls passen per folre de la jaqueta en funció de si l’assumpte els interessa o no.

Posem-ne alguns exemples:
Per fixar la data de les eleccions, els Estatuts són bandejats per Laporta i la seva directiva. No van considerar els 8 dies de juny de 2003 (que estatutàriament compten per un any, com van reconèixer abans de les eleccions) i així guanyaven un any més de mandat. Pel morro, clar. Un jutge els va deixar clars els seus dubtes.

Per convocar eleccions obligats pel jutge, els Estatuts s’acompleixen al peu de la lletra. I fins i tot les convoquen en ple mes d’agost, com al 2006. Clar, així la directiva renova mandat sense cap oposició. Ni Mugabe ho faria millor.

Per generar beneficis la temporada 2005-06, en canvi, sí que es té en consideració el que diuen els Estatuts. Aquells vuit dies que no comptaven per convocar eleccions, ara sí que compten dins del seu mandat per generar 35 milions en crèdits fiscals. Curiós, oi?

Per no haver d’avalar el 15% del pressupost, en canvi, els vuit dies referits no compten per res, malgrat que els actual directius varen passar 120 milions d’amortitzacions i despeses de l’època Gaspart a pèrdues (per cert,qui se’n fa càrrec?), com va demostrar un jutge.

Per determinar que si la directiva perd la moció de censura per un sol vot ha de plegar, aleshores els Estatuts sí que es prenen en consideració. Assenyalen que hauran de plegar si perden la votació per dos terços contra un terç.

I així podríem continuar...

Els Estatuts del Barça, com els de tot club, són sagrats. Regeixen la vida de l’entitat i el seu incompliment es sancionat amb inhabilitació per la Llei de l’Esport de Catalunya. No es poden usar només quan convé a uns.

Per tot el que us hem explicat el vot de censura ja és més que necessari. Un president i la seva directiva no poden enfronta-se'n del club i els seus socis amb total impunitat.