27 d'Agost de 2008

Perillosa absència de crítica

La derrota del Barça, la primera de l’era Guardiola, ha estat saludada per molts mitjans de comunicació com una anècdota sense importància i el nivell de crítica ha estat pràcticament nul perquè, malgrat tot, es va assolir l’objectiu principal, el de participar a la propera Champions.

La metàfora de que els arbres no ens han d’impedir veure el bosc és aplicable en aquest cas. El Barça va perdre a Cracòvia per primera vegada un partit de prèvia de la Champions i també va mostrar molts defectes, malgrat l’advertència de Guardiola en el sentit de que seria implacable amb els jugadors que s’amaguessin. Al final del partit, però, Guardiola no va dir res en aquest sentit, malgrat que molts es van amagar. O així ho semblava.

Està bé que tothom empenyi en la mateixa direcció per a redreçar el camí del Barça i tornar-lo d’aquesta manera als èxits esportius. Però, una altra cosa es donar per bo que l’equip exhibís una alarmant manca de preparació física, doncs va ser superat pel rival en aquest aspecte i d’aquí el resultat d'1-0 a favor dels polonesos.

Como a les dues anteriors temporades, el Barça no va saber aguantar un equip que corre i lluita, que no dóna per perduda ni una pilota. Amb tècnica no n'hi ha prou en aquests casos. A més, com a conseqüència d’aquest defecte, es van observar mancances en totes les línies.

Convertir en victòria la derrota de Cracòvia és molt perillós. A Sòria, on el Barça juga diumenge contra el Numància el primer partit de Lliga, ja han vist de quina manera es pot guanyar l’equip de Guardiola. Els de Kresic, però, no necessiten tant i amb un empat en tenen prou. Per al Barça, però, no guanyar seria una catàstrofe.

Crec que és fer un trist favor al Barça no posar de relleu el decebedor partit que va fer dimarts. No hi ha derrotes dolces com algú ha dit. Perdre sempre és dolent. Sobretot si no passa res i, al contrari, es detecta una certa autocomplaença en la derrota.