03 de Març de 2011

Pep aprova l’assignatura pendent

Encara que no ho digui, Pep Guardiola sap quan s’equivoca i quan no. En el nostre comentari anterior dèiem que l’assignatura pendent de l’equip d’en Pep era saber defensar-se amb eficàcia quan l’equip contrari prenia la iniciativa i pixelava el futbol digital del Barça, com va ocórrer al partit contra l’Arsenal a l’Emirates Stadium, on l’equip londinenc en va tenir prou amb 10 minuts d’inspiració per donar la volta al resultat. I en aquest sentit va comptar amb una gran col·laboració en un sistema tàctic excessivament generós per part del Barça.
 
Guardiola sabia que el partit contra el València, que portava sense perdre els 11 partits precedents, seria molt difícil guanyar-lo, potser el més difícil del que resta de Lliga, com així va ser. I que cas de superar la prova, a més de suposar un cop moral al Reial Madrid, es refermarien tant les variants introduïdes com l’autoconfiança dels jugadors.
 
Per l’ocasió l’entrenador del Barça va disposar unes variants tàctiques tirant a conservadores, com es desprèn d’una alineació inèdita, amb Mascherano i Adriano de titulars i Busquets de central. El sistema va raure en tres defenses centrals (Piqué, Busquets i Abidal), amb l’ajut de Mascherano i la col·laboració d’Adriano, aquest a mig camí entre el lloc de lateral esquerra i de migcampìsta. D’aquesta manera Pep donava també més seguretat a Pinto, el porter suplent, poc acostumat a partits d’aquesta volada.
 
Es va ressentir el futbol d’atac del Barça per aquesta aposta per una primera línia més sòlida del que és habitual? Com es va veure, no. El Barça va trobar molts espais i si no va fer més gols va ser per l’excel·lent tasca de Guaita, el porter valencià, i la mala punteria de Messi i Villa abans del primer gol blaugrana.
 
El Barça de Mestalla va sacrificar alguns dels seus postulats habituals per assolir més seguretat, perquè era d’esperar que el València intentés guanyar i els seus jugadors el buidessin per aquest objectiu.
 
Si Pep comprèn que no tots els partits es poden guanyar amb possessions del 70% o més i que no sempre es pot guanyar amb el teva-meva que caracteritza el futbol digital del Barça actual, haurà donat un pas de gegant. El que ens va passar al Emirates l’any passat i aquest (del 0-2 al 2-2 i del 0-1 al 2-1) o contra l’Inter a Milà (del 0-1 al 3-1) van ser lliçons per aprendre. A València, però, Pep va saber eliminar el perill que suposava mantenir una defensa avançada i regalar espais al rival per contraatacar. I va aprovar l’assignatura que tenia pendent.