25 de Setembre de 2009

'Mortadelo' Laporta i 'Filemón' Oliver

Fa temps que venim augurant que el final de Laporta como a president del Barça serà el propi d’una astracanada, o sigui, d’una obra teatral xarona i barroera. El que no comptàvem és que s’amanís també amb una forta dosi de baixesa moral, com és espiar els seus vicepresidents Yuste, Ferrer i Boix, en teoria amics del president, per trobar-los alguna tara per escampar-la, arribat el cas, durant el procés electoral que s’endegarà la propera primavera.

No es pot incloure Franquesa a la llista dels espiats. Cal triar el gra de la palla i no ser ingenus. Franquesa ha interpretat el numeret de persona espiada per enganyar els altres tres i fer-los creure que ell, amic personal i soci de Laporta en negocis varis, també ha estat perjudicat en aquest cas. És clar que Yuste, Boix i Ferrer no s’han empassat l’esquer, com nosaltres tampoc, perquè no és creïble que un advocat que detecta ser objecte de seguiments no ho denunciï als Mossos i en canvi ho posi en coneixement d’un empleat del club. I per què el club? És que Franquesa mai no va pensar que el presumpte espionatge es podia deure a la seva activitat professional i no al seu càrrec al Barça? 

Al rerefons d’aquest assumpte hi ha la necessitat imperiosa que té Laporta de comptar amb un successor amb lleialtat absoluta, Alfons Godall o Fofó Sala i Martín, que li garanteixi un bon status amb viatges, cotxe i xofer i, per sobre de tot, no aixecar les catifes de la seva gestió. Però ara el que han aconseguit amb aquest lamentable episodi és que els socis, a l’hora de votar, focalitzin el seu rebuig contra el delfí de Laporta.

Els Laporta i Oliver ficats a Mortadelo i Filemón han destapat totes les seves misèries malbaratant de passada 56.000 euros de la caixa del club. Si Laporta permet que Oliver continuï al seu càrrec es delata ell mateix, per si havia algun dubte, com a col·laborador necessari de la facècia. Si es veritat la versió d’Oliver, cosa que hom dubta, un president amb un mínim de dignitat no pot permetre que un subordinat prengui decisions tan importants sense demanar permís i l'ha de foragitar de manera fulminant. Però, el que Oliver busca és salvar la carrera política de Laporta com sigui i aquest ha de pagar els seus serveis. Un Laporta instigador d'espionatges seria el Nixon català.

L’astracanada personal que Laporta interpreta des que veu proper el seu final com a president escriu un capítol setmana a setmana. Un dia es la reclamació laboral de Flavia Messori, l’amigueta de Laporta que li hem pagat entre tots els socis; un altre és significar-se per una determinada opció política, pancarta a la mà, cosa inadmissible com a president del Barça; ara l’espionatge als seus directius per interessos particulars, però també amb els diners dels socis, etc. Tot sense cap oposició en actiu i amb els mitjans de comunicació emmordassats.

I mentre l’equip batent rècords de títols amb un futbol meravellós, amb la qual cosa es demostra un cop més que un president pot ser un perfecte tòtil i l’equip estar al cim del futbol mundial. Sense anar més lluny l’Olympique de Marsella va ser campió de França i d’Europa i el seu president, Bernard Tapie, va acabar a la trena. Clar que Tapie no comptava amb un director general tan murri com Filemón Oliver, que hagués fet creure als jutges que les seves trapelleries eren innocents "auditories de seguretat".