09 de Gener de 2009

Maradona encara treu pit

Maradona va passar per Barcelona per lluir l’altra banda de la seva personalitat, un cop superada la seva addició a la cocaïna. Va petonejar i abraçar  Laporta, Cruyff i tot el que trobava pel camí. L’home fins i tot es va atrevir a queixar-se del tracte rebut quan era jugador blaugrana.

La coca i tot el que s’ha ficat al seu cos deu haver-li destruït moltes neurones del seu cervell, precisament les de la zona de la memòria, doncs si el Barça es va equivocar en alguna cosa en aquell temps va ser per donar-li excessiva llibertat i no vigilar-lo més. I no fotre’l fora amb una puntada al cul i una denúncia als tribunals laborals i ordinaris per consum de drogues. Dieguito, maco, per què no ens expliques perquè et vas contagiar d’hepatitis?
 
El que havia de ser un mirall per a tots els joves que volen ser futbolistes va començar des de la seva torre de Pedralbes el camí de les drogues que el va portar a protagonitzar el fet més fastigós que s’ha donat als Mundials de futbol: va ser expulsat en 1994 als Estats Units en donar positiu.
 
Per sort, el Barça se’l va treure del damunt ràpidament i encara va fer negoci, doncs el Nàpols va pagar molt més diners del que va costar. I de com va acabar a Nàpols no cal ni parlar-ne: coca, joc, màfia, un fill no reconegut...
 
Ara Maradona, que diuen que està recuperat, vol donar-nos lliçons quan el que hauria de fer és demanar perdó no solament al Barça sinó a tot el futbol Mundial. I després rebaixar el seu orgull, que el que va fer és per anar amb el cap cot i no per anar traient pit. I panxa, en el seu cas.