07 de Maig de 2009

L’èxtasi sense treva

No hi ha dret. En altres circumstàncies encara estaríem assaborint el 2-6 durant una bona temporada. Però aquest Barça de Guardiola no es dóna temps fer fer-ho i encara amb la mel del Bernabéu als llavis, ara ens fa viure tota una epopeia a Londres que esborra l'anterior. Qui parla ara del 2-6?

I, a més, tot fa pensar que diumenge que ve, amb el caviar que Iniesta i companyia ens van servir des d’Stamford Bridge a la boca, tindrem que celebrar el títol de Lliga, a casa perquè guanyarem i el Reial Madrid no ho farà a Mestalla. I ens oblidarem injustament de l’1-1 de Londres.

I dimecres, dia 13, amb la ressaca de tot plegat haurem de celebrar el títol de Copa que conquerirem a Mestalla contra l’Athletic, amb tots el respectes. Sortosament, tindrem dues setmanes per recuperar-nos i poder celebrar la tercera Champions a partir del 27.

Sortosament també, aquest tipus d’indigestions no són malignes, ans el contrari, perquè són fruit del futbol químicament pur que destil·la el Barça i fa despertar l’optimisme i fa oblidar les penes que arrosseguen els ciutadans que, atrapats per l’atur, la delinqüència, els polítics inútils i l’impost de Successions, intenten sobreviure al dia a dia.

Que el Barça hagi arribat a la final de Roma suposa tot un homenatge i reconeixement al joc del futbol tal i com es va concebre aquest esport que, encara que de vegades sembli una altra cosa, té com objecte marcar més gols que el contrari. De tan especular defensivament, el Chelsea es va trobar amb un just càstig a la seva garreperia per part del Barça que, sense fer un dels seus millors partits, va recordar al món com de maco és el futbol.

PS. No us perdeu a Veo TV (canal de la TDT, sobre mitjanit) les cafrades que arriben a dir des de Madrid sobre les victòries del Barça. És el millor espectacle que hi ha en aquest moment a la tele. A aquest pas més que vacunar-se contra la grip nova hauran de fer-ho contra la ràbia mesetària.