18 de Febrer de 2011

L’assignatura pendent de Guardiola

El Barça del futbol digital, quan els demés són encara en l’era analògica, ha demostrat una altra vegada quin és el seu defecte principal: no sap defensar-se sense pilota. Anem a pams.
 
L’èxit a nivell mundial d’aquest Barça de Guardiola es basa principalment en la possessió de la pilota fins a uns nivells mai encara reeixits per cap equip. La seva millor forma de defensar-se és precisament no deixar que el rival no tingui la pilota i no vagi més enllà del 30 per cent de pertinència.
 
Ara bé, quan el rival pren la iniciativa, doncs és impossible amagar-li la pilota els 90 minuts, sobretot davant equips de primera fila, com és l’Arsenal, l’equip d’en Pep no sap com fer front a la situació i aturar al rival.
 
Això es va demostrar ara fa un any contra el propi Arsenal (del 0-2 al 2-2), el passat dia 16 de febrer contra el mateix rival (del 0-1 al 2-1) i al camp de l’Inter en la semifinal anada de la darrera Champions (del 0-1 al 3-1).
 
El principal defecte defensiu del Barça és no percebre que el rival ha passat a dominar en gairebé tots els aspectes del joc i, el pitjor de tot, també pel que fa a la possessió de la pilota. El segon gol de l’Arsenal va se el paradigma del que diem durant 10 minuts de bogeria, que van ser suficients per contrarestar els 80 d’iniciativa dels blaugrana.
 
Era clar que des que Van Persie va fer el gol de l’empat el Barça havia quedat desbordat. Aleshores, Pep, que coi fotien 7 jugadors al mig camp de l’Arsenal i només tres defenses a camp propi, però gairebé a la ratlla central? Què feia l’equip deixant 40 metres perquè l’Arsenal pogués contraatacar? I qui diu l’Arsenal, l’Inter i el propi Arsenal l’any passat?
 
Cal dit també que en la jugada del gol d’Arshavin va haver-hi una successió de passades entre els jugadors de l’equip anglès en la gestació del contraatac, però cap jugador del Barça se li va ocórrer fer una falta tàctica per aturar-lo. Sembla que de tant atacar i tenir la pilota al Barça se li ha oblidat que és protegir la porteria pròpia. Cal posicionar els jugadors més enrere quan pinten bastos.
 
D’altra banda, l’intens domini territorial i l’aclaparadora possessió de pilota del Barça no es correspon amb la efectivitat de cara al gol, especialment per que fa xutar. El Barça elabora massa les jugades i en els partits com el de l’altra dia a l’Emirates Stadium cal tenir un futbol més directe o ser més contundent. El gol i les ocasions van ser gairebé totes pròpies de futbol sala, però no va aparèixer per enlloc l’artilleria de llarga i mitja distància.
 
Pep ha de comprendre que amb el pas del temps el seu sistema no és infalible i els tècnics rivals ja hi ha trobat antídots. Cal doncs introduir variants per no cometre més errors com els de Londres i Milà, entre d’altres llocs. Situar els jugadors més enrere, a part de protegir la porteria própia, suposa també trobar més forats al contraatac.