23 de Març de 2010

Laporta vol tapar les seves vergonyes

La necessitat imperiosa d’aconseguir un successor addicte està portant de corcoll a un Laporta que no vol a qualsevol preu que Sandro Rosell exposi públicament les seves vergonyes a partir del proper 13 de juny.

El règim laportià té tantes i tantes coses per amagar que, sense cap mena de dubte, el seu futur polític quedaria en mans de Rosell que podria aixecar catifes a conveniència. Imaginem-nos Rosell, o qualsevol dels seus col·laboradors, explicant què ha trobat pel club, per exemple, sobre la Flavia Massoli, l’amant que Laporta va posar en la plantilla d’empleats malgrat no reunir els requisits necessaris i si era el propi club qui li pagava el lloguer del piset; o la factura de llum que suposava mantenir il·luminat el Camp Nou després dels partits perques els amics de Laporta juguessin a fer de Messi; o les relacions amb el dictador de l’Uzbekistan; o els comptes de la targeta Visa Or; o documentació sobre la intermediació per comprar el Mallorca; o els seients de tribuna de Fofó Sala aconseguits amb només dos anys com a soci i saltant-se la llista d’espera; etc.

A finals de gener Laporta va escollir el seu amic de l’ànima Alfons Godall com a delfí seu. Però, ara ha canviat de parer perquè Godall, a més de no donar els mínims, vol incorporar Ferran Soriano a la seva candidatura i en Jan no li tolera semblant traïció. Godall ho fa perquè és conscient que ell solet no és ningú davant les urnes i l’únic recolzament que té, el de Fofó Sala, resulta que resta més que suma perquè el soci del Barça el considera un autèntic fantasma.

Però, de rebot, Fofó Sala s’ha desmarcat de Godall perquè també està enfrontat amb Soriano. O sigui, un panorama d'autèntica astracanada, que no fa sinó convèncer encara més als barcelonistes que Sandro Rosell ha de ser el proper president i posi llum sobre el règim laportià.

Tractant Godall com una mena de kleenex d’usar i llençar, Laporta ara s’ha decantat per Jaume Ferrer, un dels espiats per ell mateix i per Mortadelo Oliver i un calçasses per excel·lència, que no va tenir la dignitat de plegar. Ferrer serà una mena de titella de Laporta, perquè si aquest confia en ell és que han pactat alguna cosa.

La manera indigna com Laporta intenta que les facècies que ha fet i la catastròfica situació econòmica en què deixarà el club quedin tapades és quelcom que ha de fer reflexionar els socis. Aquesta obsessió per aconseguir la impunitat tot intentant col·locar un llepaire al seu lloc, posa de manifest les barbaritats que ha arribat a fer en aquests anys d’obscurantisme i règim dictatorial que s’han viscut a con Barça.

Tots tenim dret a saber el que han tapat els resultats i la solució és no votar a qui Laporta recomani.