08 de Març de 2010

Laporta, un Chávez per a Catalunya

Per si quedava algun dubte de que la etapa de Laporta ha estat el període més indigne que mai ha protagonitzat un president del Barça, la expulsió d’Oriol Giralt com a soci del club ho confirma plenament. Fa por pensar que Laporta pugui algun dia tenir responsabilitats d’alguna mena dins el Govern de Catalunya, doncs si trasllada les barrabassades que ha fet al Barça, on el resultats li han tapat tot, al dia a dia del nostre país sabrem que és i que suposa conviure amb una mena de Chávez o un Franco.

Laporta ha tingut la barra de fer fora, cosa que esperem que la justícia esmeni, un soci que l’ha criticat i amb raó. I tant que sí. Perquè és molt estrany, per no dir sospitós, que mentre el Real Madrid ha fet avalar bancàriament, encara que sigui parcialment, el seu contracte de TV amb Mediapro, el Barça no ho hagi fet i estigui exposat a que una possible fallida de la empresa de Jaume Roures deixi malmès econòmicament el club. Si no és així, que ho expliqui.

Aquesta no és sinó una petita ombra de la foscor absoluta amb que es gestiona el Barça des que Laporta n’és el president. No és d’estranyar que ara busqui desesperadament un successor que no li aixequi les catifes i per aquesta raó el barcelonisme hauria de votar el proper 13 de juny un candidat que es comprometés a fer-ho. No com van fer Laporta i Soriano que, després d’omplir-se la boca dient que desvetllarien totes les malifetes de l’època Gaspart, a l’hora de la veritat van tapar-ho tot. A canvi de què? Que ho expliqui.

A Laporta li convindria recordar que quan era Elefant Blau va insultar, vexar i menysprear el president Nuñez amb tot tipus de mentides, calumnies i injúries de les que en destacarem, entre d’altres, el fet d’encarregar quatre informes econòmics, que va fer passar com  auditories, per denunciar que el Barça estava en situació de fallida; fer creure que volia transformar el club ne una societat anònima; assegurar sense cap prova que a les eleccions votaven els morts; posar en dubte el sistema de sorteig de compromissaris, que és el mateix d’ara; dir que el senat del Barça composat per els 600 socis més antics era com una reunió del Imserso; dir que Núñez hauria de plegar amb només un vot més en contra que a favor en el vot de censura i no donar-se per al·ludit quan el va perdre per 60,6% a 37,4 el que li va instar Oriol Giralt; etc.

Sort ha tingut Laporta dels resultats perquè ha fet mèrits per merèixer el pitjor que és sortir amb globus del Barça. Cal esperar que el seny català, com el que va guiar als socis al darrer vot de censura, el fulmini a les properes eleccions. De xulos i dictadors ja n’està fart aquest país.