16 de Gener de 2009

Laporta i Calderón: qüestió de dignitat

Ramón Calderón ha dimitit com a president del Real Madrid. Ha estat un diari, el Marca, el que li ha posat unes quantes càrregues de profunditat i l’ha fet saltar com un ninot de fira.

Aquí, a Barcelona, els socis també van fer fora al president del Barça, però Laporta no es va donar per al·ludit i va seguir al càrrec. Si no és el president més indigne que mai ha tingut el Barça, Laporta si més no és el que més indignitats ha comés, començant per aquella baixada de pantalons a l’aeroport del Prat i seguint per les mentides continuades sobre la pertinença del seu cunyat a la Fundació Franco. O per no parlar de la última: no pagar a Sogecable, que ha de rebre gairebé 85 milions del Barça, segons han sentenciat el tribunals de Justícia, el que li correspon per contracte.

Calderón ha demostrat molta més dignitat en els moments decisius. El mètode pel qual ha plegat és el propi d’un muntatge mafiós, d’una novel·la d’enganys i traïdories. Molt més fosc, per descomptat, que les urnes del Vot de Censura en les que el 60,6 per cent dels socis votants li van dir a Laporta que plegués contra el 37,4% per cent que van dir el contrari.

Però, la gran diferència entre un i altre comportament és pura i senzillament la dignitat de la persona. I en aquest cas és molt clar qui en té i qui no.

Cal esperar que el Tribunal Català de l’Esport, que acaba d’admetre una denúncia per frau en el cens del Barça en el Vot de Censura, esbrini el cas amb rapidesa i cas de verificar el frau sotmeti els fets als tribunals de Justícia.