10 de Gener de 2010

Laporta fa més pobre el Barça

El passat 1 de desembre, en el nostre comentari habitual a aquesta secció d’e-noticies, vaig abordar els comptes del Barça, quelcom que és ara mateix un assumpte de tercera o quarta fila perquè els resultats esportius ho tapen tot. El fotut serà quan es destapi la situació real, que ningú no es molesta en esbrinar. Mentre es guanyin títols, tot s’hi val.

Divendres en vàrem tenir una mostra clara del que diem. Després de la reunió de la delegada es va anunciar la venda de més patrimoni (recordeu que en el seu programa electoral Laporta deia que no vendria ni un bocí del patrimoni del Barça?). Aquesta vegada es tracta dels terrenys annexes a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí. Cal recordar que ja fa cinc anys la directiva de Laporta va haver de vendre una tercera part dels terrenys de Can Rigalt.

Amb aquesta darrera venda de 18.000 metres quadrats per 21,5 milions d’euros es demostra que era certa la nostra conclusió sobre l’auditoria econòmica del club tancada el passat 30 de juny de 2009: que la gestió econòmica del Barça no genera prous fons per pagar tant els deutes com el seus projectes de creixement. I com que els bancs ja han tapat prous forats i no li obren més l’aixeta, no queda cap més remei que tornar vendre patrimoni per quadrar els números. O sigui, empobrir més el club.

La gestió econòmica del director general Joan Oliver, com no podia ser d’una altra manera atesos els seus precedents com a gestor, està sent un desastre, malgrat que Laporta digui que li augmentaria el sou de tan bé que ho fa. Un sou, recordem-ho, de 800.000 euros anyals. Ara com ara, en l’únic que Oliver ha destacat, sense cap mena de dubte, ha estat en col·locar en la plantilla d’empleats del club les novietes de Laporta, que les paguem entre tots els socis. En això sí que Oliver és un crack. Ah! I també en espiar els directius. Perdó, en aixecar-los auditories de seguretat.

Els terrenys que el Barça acaba de vendre haurien d’estar destinats, segons el projecte de la Ciutat Esportiva, a endegar un negoci compartit amb una empresa d’indústria neta (components electrònics, per exemple) o una gran superfície amb un grup d’alimentació. La previsió era que el Barça aportaria el terreny i en percebria un lloguer. Ara s’han venut aquests terrenys per pagar la expansió de la Masia (9 m€) i per tapar forats. De la urgència de la operació en dóna compta el fet que s'hagi venut a un intermediari i no pas al comprador final.

Però, tot això, què importa davant els títols aconseguits? Els directius, amb el Fofó Sala Martín (que diuen que entén d’economia) al front, ho han aprovat i la notícia no ha tingut cap mena de ressò mediàtica encara que el Barça sigui en aquest 2010 una mica més pobre que el 2009.