21 de Juliol de 2008

Laporta busca una feina

Des que la votació de la moció de censura li va fer veure que el 60,6% del socis del Barça els té en contra, Joan Laporta s’ha lliurat en cos i ànima cercar un xollo per quan deixi el Barça, o sigui per abans del 31 de juny de 2010 en el pitjor dels casos i a la propera Assemblea, en el millor .
 
L’home va donant tombarelles i passa d’un extrem a l’altre en un exemple paradigmàtic de cas de bipolaritat digne d’estudi científic. Tant fa veure que s’emociona i a continuació pica l’ullet als seus amics per de mostrar-los que interpreta molt be, com es passeja amb Ronaldinho i el seu germà repartint somriures a dojo. En certa manera Laporta ens recorda ara mateix  aquell ministre franquista José Solís Ruiz, que se’l va conèixer com “la sonrisa del régimen”. El règim laportià porta el somriure en ell mateix.
 
Però, d’altra banda Laporta es capaç també d’etzibar un “visca Catalunya lliure” a Olot, a la festa del 35 aniversari de la penya de la capital de la Garrotxa, com donar suport uns dies després a Ángel Villar, de cara a la renovació del seu càrrec com a president de la Federación Española. Si  la Federación Espanyola aconsegueix el Mundial’18 i Laporta obté algun càrrec ja veure on es posa el “Catalunya lliure”.

Aquestes giragonses en el seu comportament, que el fa passar del fred a la calor en un no res, responen plenament a la necessitat de trobar un lloc ben retribuït i amb poca feina, que li permeti seguir anant a primera classe als avions i tenir un cotxe amb xófer a peu de terminal. Tornar a fer de picaplets l’esgarrifa.

Del bracet de Joan Gaspart (ai Jan qui t’ha vist i qui et veu!), Laporta és ara mateix una mena abella que va ficant el nas a l’UEFA, la FIFA, la Federació, el possible Mundial 2018, etc. per cercar què és el que més l’interessa pel seu futur.  ¿El Barça? I què li importa el Barça si no es per pagar-li la seva promoció personal!