04 d'Abril de 2009

L’amic Joan col·loca Soriano

La nova Spanair comença sent moneda de canvi de favors. Amb Joan Gaspart manegant la cireres del consorci que vol reflotar la companyia aèria, no ha sorprès gens ni mica que hagi tornat a Ferran Soriano el favor que li va fer com a vicepresident econòmic del Barça en negar-se a divulgar la due dilligence aixecada per Laporta i Soriano sobre la gestió de Gaspart i Reyna, que va desembocar en un Barça en situació de fallida econòmica.

Robert Blanch i Francesc Gordo, promotors de l’Associació per a la defensa dels drets dels socis i sòcies del FC Barcelona, en són testimonis del favor, quan van intentar sense èxit que el citat document, que és una mena d’auditoria portada a la màxima expressió, veiés la llum pública. La seva pretensió, malgrat les promeses de transparència i l’aixecament de catifes de Laporta i Soriano abans de guanyar les eleccions de 2003, va topar en ferro fred. “Abans de veure la due dilligence haureu de passar per sobre del meu cadàver”, els va dir Soriano. L’assumpte és encara al Tribunal Suprem després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya reconegués el drets dels socis del Barça a conèixer què va passar durant els anys de gestió de Gaspart.
 
Soriano ha estat premiat ara per Gaspart amb un lloc privilegiat a Spanair, encara que la seva gestió econòmica al Barça està plena de llacunes i no va demostrar res que l’assenyalin com a bon gestor. Per exemple, d’antuvi va augmentar el 40% de mitjana els abonaments dels socis i va passar a pèrdues de la gestió de Gaspart (consentit per aquest) les amortitzacions i bona part del passiu, per alleugerir la pesada motxilla. Dos decisions molt discutibles pròpies de primer curs d’econòmiques. La segona va alliberar a la directiva d’haver d’estendre avals sobre el pressupost. Un altre favor.
 
Després, Soriano va demanar un crèdit de 150 milions amb el contracte de TV com a garantia. També quelcom a l’abast de qualsevol aprenent. Després, en una exhibió d'enginyeria comptable, tot aprofitant-se dels crèdits fiscals generats per les pèrdues de l'amic Joan (o sigui de la gestió de l'anterior directiva), va generar uns beneficis artificials la temporada 2005-06. Genial.
 
Però, el més greu han estat els incompliments de contractes. El primer, amb Audiovisual Sport, que ha desembocat amb un conflicte amb TV3, i el segon incompliment amb Sogecable, que va acabar amb una sentència ferma per la qual el club va haver de pagar 60 milions. I és que, Soriano, amb els diners aliens, en aquest cas dels socis, també fa meravelles, com l’amic Joan. Cal afegir que, d'haver pagat al seu dia a Sogecable els 60 milions, les dues darreres temporades les haguès tancat amb pèrdues, doncs sense pagar aquesta quantitat es van tancar amb 10 m€ y 6 m€ de superàvit, respectivament.

Ara Soriano, un home provinent de la cultura del pelotazo, que va col·locar al Barça molts dels seus amics del cluster que va vendre als americans, ha estat ben recompensat per l’amic Joan. Amb Soriano col·locat a 300.000 € l’any, caldrà veure si Laporta serà capaç de superar-lo quan deixi el Barça. Un i altre, però, trobaran un consell d’administració que els demanarà comptes i no com a can Barça on sembla que hi ha impunitat.