30 d'Abril de 2011

La professió periodística, a l’altura del betum

Els lamentables episodis registrats després del tercer Barça-Real Madrid pel que fa als mitjans de comunicació, concretament al sector de l’esport, em fa pensar que la professió està en el pitjor moment i no solament en l’aspecte laboral, que també, sinó en el de l’observança dels principis ètics més elementals.
 
Anant al gra, cal aportar com principals arguments del que dic les manipulacions de les imatges de jugades conflictives que han fet diversos mitjans. Ja el diari As va manipular fa un poc més d'un mes una fotografia d'un fora de joc en treure, mitjançant el programa photoshop, un jugador que l’evitava. Després va haver de rectificar i va donar les culpes al pobre becari de torn, que és el que s’acostuma a fer en aquests casos.
 
Sobre la famosa expulsió de Pepe en el primer clàssic de la Champions, a la web del Real Madrid i al canal Intereconomía han passat imatges del jugador del Real Madrid fent la planxa al blaugrana Alves, encara que retirant de la seqüència uns quantes “frames”, que eren els que corresponien al moment en que la bota de Pepe contacta amb la tíbia d’Alves. I amb aquesta manipulació han intentat demostrar que el jugador blanc no va ni tan sols tocar Alves. Tot per fer creure als madridistes que l'àrbitre es va equivocar greument.  
 
El que ha passat és molt fort. I ningú no ha mogut un dit, com si les associacions i els col·legis professionals no existissin. Existeixen, sí, però només per ocupar-se de collonades vàries i no per vetllar pel bon nom de la professió. Podem passar per la existència de periodistes de club, als que de vegades les pròpies empreses obliguen, per raons comercials i econòmiques, a defensar el que és indefensable. I que pertanyin a lobbies, sempre que no cobrin res per sota mà, com fan els membre de la Central Lechera que és el nom sota el que s’aixopluga la guàrdia periodística pretoriana de Florentino Pèrez. I fins i tot que ofereixin una imatge pròpia de tele-escombraria, com es dóna a les tertúlies nocturnes.
 
Defensar una causa, com ocorre en el periodisme polític, en que els periodistes s’inclinen per un determinat líder o partit per motius de pensament i empresarials, és molt normal. Ara bé, arribar a manipular imatges per enganyar i confondre l’opinió pública és el que no es pot admetre. I arribat aquest cas és més digne ficar-se a pianista de casa de putes.