27 de Març de 2009

La lliçó de Roig a Laporta

Mentre el FC Barcelona s'ha convertit en una mena d'ONG que treballa per aconseguir un lloc de treball a Laporta per quan deixi el club, el president del Vila-real, Fernando Roig, acaba de donar-li una lliçó, i per extensió a la resta de presidents de Primera, no cobrant l'abonament de la temporada vinent a tots aquells socis que es trobin sense feina i a l'atur.

El gest de Roig contrasta amb el comportament de Laporta, que sembla que s'està treballant un càrrec a la xarxa mundial de beneficència oficial per quan li toqui plegar del Barça. La burocràcia d'aquesta mena de xarxes absorbeix més del 80% del seu pressupost, com s'ha denunciat reiteradament. Els centres que està inaugurant Laporta a mig món no reporten cap benefici al Barça i sí, en canvi, a Laporta que està, si més no, cercant una feina amb cotxe oficial i xofer en el seu futur fora del club.

La riuada de milions que brollen del Barça cap a altres països no tenen cap mena de justificació quan aquí, a Barcelona i a Catalunya, els menjadors socials estan ja saturats i els banc d'aliments tenen buits els prestatges, tot com a conseqüència de la crisi que ens ofega. És clar, però, que si el Barça fes un banc d'aliments o un menjador social això no reportaria a Laporta cap ressò internacional ni tindria ocasió de ser rebut per caps d'Estat amb passat democràtic més que dubtós. I, a sobre, permet -com va ocórrer a Tànger- que es manipuli l'escut del Barça a base de treure-li una barra a la creu de Sant Jordi perquè molesta als moros. I què li importarà l'escut del Barça a aquest home?

A costa del Barça Laporta s'està treballant el seu futur mentre altres presidents, com Fernando Roig, es preocupen de la gent més propera i potser més necessitada com la de casa nostra. Quants abonats té el Barça a l'atur? Quants han demanat poder pagar l'abonament trimestralment com es feia abans? Quants ja han causat baixa per no poder suportar la despesa?

No li demanin això. Demanin-li com és que li va fallar el negoci que tenia previst amb la venda del Mallorca a un milionari de l'Uzbekistan, en el qual el seu bufet d'advocats s'havia d'embutxacar més de quatre milions d'euros. Això sí que li deu amoinar.