12 de Juny de 2008

La fi del discurs de la bona fe

El judici dels avals que havien d’haver constituït els directius del Barça abans de prendre possessió l’agost del 2006 (com assenyalen els Estatuts del club) ha quedat vist per a sentència. I sembla ser que no trigarà gaire el jutge en donar a conèixer el seu veredicte.

Mentre, crec que la conclusió més important que es pot treure del judici és que el discurs de la bona fe que sempre ha esgrimit Joan Laporta alhora d’explicar les decisions inexplicables s’ha ensorrat definitivament.

Aquesta Junta ha actuat en aquest cas amb evident mala fe, perquè han usat a conveniència aquells vuit dies del juny de 2003 (del 22 al 30), que els compta com el primer any del seu mandat. I ho demostrarem.

Haver actuat amb bona fe va ser l’excusa de Laporta per explicar la no convocatòria d’eleccions al 2006. Amb cara de nen bo, argumentava que ells creien que aquells vuit dies no pertanyien al seu mandat, si no a l’anterior, i que, per aquesta raó, planificaven les eleccions per a la primavera de 2007. I aconseguia entabanar al personal, als pocs que encara el creien.

Però, alhora que al·legava aquesta bona fe per intentar demostrar que aquells vuit dies no contaven per a res, Laporta ordenava activar els crèdits fiscals que generaven els 164 milions de pèrdues que ell i la seva Junta van acordar durant els vuit dies de juny de 2003. I ho van fer per poder donar ràpidament beneficis i així aixecar els avals que sí que van constituir al seu primer any. I així ho va reconèixer Jaume Ferrer en el decurs del judici.

És a dir, que Laporta i els seus directius van usar aquells vuit dies a conveniència: per convocar eleccions no els tenien en compte, però per generar crèdits fiscals sí que els consideraven com del seu mandat. Un cas evident mala fe. D’haver anat amb bona fe en aquest assumpte, i ser conseqüents amb la postura adoptada en les eleccions de 2006, no haguessin activat els crèdits fiscals de les pèrdues de 2002/03 per donar beneficis la temporada 2005/06.

Tant no convocar eleccions quan pertoca com no haver avalat quan s’ha de fer és castigar amb la inhabilitació a perpetuïtat per la Llei de l’Esport de Catalunya. I en el segon cas és, a més, sancionat amb destitució fulminant pels Estatuts del Barça (art. 48). I encara hi ha qui pensa que el vot de censura és injust.