15 de Desembre de 2009

La caverna i la taverna

No sé si Joan Laporta acabarà sent alguna cosa, no serà necessàriament bona, en el futur del nostre país, però el que sí es pot dir ara mateix és que els tics que genera li donen el típic perfil victimisme de qui es defèn de les crítiques que rep, per les seves barrabassades, basant-se en que ell és un nacionalista patriota i que per aquesta causa li tenen mania.

Sota aquest aixopluc, Laporta amaga tot tipus de comportaments impropis d’una persona que hauria de donar exemple i bona imatge, no solament com a president del Barça, sinó també si pensa que el seu futur pot ser a la política. Fa esgarrifances veure una persona que diuen que té futur polític a Catalunya banyar-se amb xampany en estat d’ebrietat en una discoteca. Què no farà quan disposi d’una Visa Or d’alguna conselleria?

Com a president del Barça Laporta té un historial d’episodis que revelen una personalitat supèrbia i agressiva, gairebé de dictador, que només es sustenta gràcies a un pretès nacionalisme que fa que alguns riguin les seves gracietes. No cal ara fer-ne una relació, doncs aquest episodis són ben coneguts per tothom.

Si esportivament parlant li han sortit bé les coses, com a gestor econòmic de diners que no són seus, sinó dels socis, ha estat una calamitat, com vàrem posar de manifest en el nostre comentari anterior. Els seus successors ho podran certificar, sense cap mena de dubte. De moment, les enquestes assenyalen que els socis no volen continuisme, perquè mesuren pel mateix raser a tots el que l’envolten. Els fa tremolar que l’estil laportista pugui haver empeltat als seus companys de junta i es pugui perpetuar al Barça. En aquest sentit Fofó Sala Martín no li va molt al darrere.

Però el que sobta més d’aquest home és la seva capacitat per culpar de les seves malifetes a la caverna mediàtica madrilenya que el persegueix pel seu pretès patriotisme (pretès perquè un patriota català no parla als seus fills en castellà, per exemple). Emborratxar-se en públic, encara que sigui per una victòria sobre el Reial Madrid, no és un bon exemple. Si l’ataquen per aquesta i altres qüestions semblants no és solament perquè hi hagi a Espanya una caverna mediàtica, que hi és per descomptat, sinó perquè ell ha demostrat ser un personatge de taverna.