16 de Juny de 2008

La cacera de bruixes ha començat

És tot un espectacle veure com als darrers dies els palmeros de Laporta estan enfurismats tot cercant l’enemic invisible, a la vegada que intenten sense èxit defensar-lo. Volen una referència i saber qui és el dolent que està posant en perill els seus passis de llotja i l’aparcament corresponent, amen dels tiberis a més de dos cents euros el cobert.  
 
Però, no parlen per res del fet que els socis del Barça aniran a les urnes no tant pels motius del vot de censura o pel fracàs esportiu dos anys consecutius, sinó portats pel rebuig que genera Laporta per se, que s’ha revelat com una persona altiva, supèrbia, xulesca, prepotent, desafiant, mentidera...  
 
En Laporta es combina tot això amb una manifesta incapacitat per gestionar el club i redreçar allò que es torça. Ara fa un any va dir que havia detectar les causes del fracàs esportiu i va anunciar que es posarien les mesures correctores adequades.  D’això, res de res. I també va dir al febrer passat que ja estava planificada la temporada propera. La realitat és que el club ara mateix va improvisant sobre la marxa.

Als barcelonistes els calia una iniciativa com la d’Oriol Giralt (i qui hagi al seu darrera, que és el de menys) per acabar amb tanta indignitat i està disposada a aprofitar-la. Li han posat a l’abast la possibilitat d’esmenar el resultat de les eleccions de 2003 i no perquè els socis s’equivoquessin aquella vegada, sinó perquè el que s’ha equivocat de valent ha estat el propi Laporta. Les gairebé 9.500 signatures de suport recollides en 18 dies no són fruit de la casualitat i responen perfectament a aquest sentiment de rebuig.
 
Ara, però, la cacera de bruixes ha començat i els bufons del règim laportià van donant pals de cec sense trobar la referència. A manca de res millor, volen trobar proves a qualsevol preu contra Sandro Rosell per ensorrar-lo. I imaginen reunions secretes d’advocats interposats, maniobres soterrades i companys de pupitre d’Oriol Giralt que ara treballen per tercers i estan interessats en fer-se amb la venda de pipes i cacauets al Camp Nou. Per exemple.
 
A aquest pas qualsevol dia contractaran Mortadelo i Filemón perquè investiguin o sortiran parlant-nos d’una confabulació judeo-masònica...  Tot és possible quan veuen que el momio se’ls esmuny entre les mans.
 
PS. Acabat aquest article m’arriba la notícia que Laporta ha dit a Olot (ara va als actes de les penyes) que el vot de censura pot dividir el barcelonisme i pot acabar passant-li factura. Aleshores, que és el que vas fer Jan tu el 1998? Quina barra...