17 de Juliol de 2008

Gràcies, Ronaldinho!

He de confessar que no sabia com acomiadar-me de Ronaldinho, al que no conec personalment i que se’n va del Barça sense que sapiguem per quines raons, ni el perquè dels dos darrers anys decebedors després de tres anys màgics.

Crec, però, que és just que li donem les gràcies per tot el bo i el millor que ens va donar, per aquelles nits estel·lars, per aquelles jugades irrepetibles, per la capacitat de sorprendre’ns una i altra vegada... I per les dues Lligues i la Champions, a la consecució de les quals hi va posar-hi tot el seu cabdal futbolístic.

Ronaldinho ens va sorprendre a tots i va revolucionar el futbol amb la seva imaginació sense límits quan va arribar el 2003. Des del gol en front el Sevilla la nit del gaspatxo, sempre li recordarem els que va marcar contra el Milan tot canviant-se la pilota de peu, la xilena contra el Villarreal o al Calderón, la falta a ras de gespa contra el Werder Bremen i contra la Real al minut 93, etc.

I no parlem de les ‘croquetes’, ‘cues de vaca’, ‘rabones’, ‘espaldinhas’ i d’altres frivolitats que ens van arrencar un ‘ooooooh’, quan creien que ja ho havíem vist tot en un camp de futbol. I també aquell 0-3 contra el Real Madrid, que va posar de genolls tot el ‘nacionalmadridisme’. Del nostre cervell encara brollen aquests i d’altres moments que ens van reconciliar amb el futbol.

Se’n va Ronaldinho i, insistim, sense explicar-nos què li ha passat els dos darrers anys, perquè van degenerar les seves relacions amb el club, perquè es va lliurar a la nit i els seus plaers, perquè no va desmentir els rumors que el van situar a un balneari de La Garriga, perquè la seva mare deia que estava molt malalt i que ningú no l’ajudava... Quines són les raons per les quals el Barça va passar a ser una anècdota quan aquí tots estàvem mentalment lligats i moralment lliurats a la seva figura.

Algun dia ho sabrem, perquè en el seu comiat planegen moltes incògnites. Però el cert és que Ronaldinho ens va fer somniar i il·lusionar. I això, en els temps que corren, és molt.