05 de Maig de 2011

Florentino: game over; insert coin... again

El Barça ha sortit netament triomfador dels quatre clàssics d’aquest final de temporada. El Real Madrid ha aconseguit un títol menor, el de la Copa del Rei, mentre el Barça serà campió de Lliga i disputarà la final de la Champions.
 
Però, sense cap mena de dubte, per sobre del futbol aquests partits passaran a la història pel segell personal de José Mourinho, que s’ha convertit en un maldecap pel Madrid i per Florentino Pérez que l’haurà de suportar un any més com a mínim. El Real de les “glorias deportivas” ha caigut a les clavegueres del futbol amb un joc brut ordenat per un bocamoll que no s’ha n'estat de posar en tela de judici la neteja de la competició, la imparcialitat del col·legiats i l’historial esportiu del Barça.
 
Tot allò que es deia, encara que mai no ha existit, del “señorío” del club de Madrid ha quedat esmicolat al compàs de la egolatria i l’absència d’autocrítica del tècnic portuguès, que va portar al seu equip a fer el ridícul més absolut en els quatre partits amb un futbol defensiu i agressiu impropi d’un club que presumeix de ser una referència mundial. El balanç dels dos partits de Champions parla clarament: 11 remats a porteria del Barça per 4 el Real; 35 faltes a 52; 3 targetes a 8 i 68% a 32% de possessió.
 
El problema de Mourinho contra el Barça rau en el 5-0 de la primera volta de la Lliga. No volia que es repetís un resultat semblant en cap dels quatre partits i va muntar un sistema inèdit a l’historia del club blanc, que tradicionalment sempre havia lluït un futbol d’atac molt ambiciós. Amb Mourinho l’hem vist amb un futbol covard, amb els jugadors replegats dins del mig camp propi, repartint llenya com a bèsties, i enviant desplaçaments llargs de pilota per si algun company l’arreplegava en condicions de fer algun gol.
 
Aquest ridícul sistema, propi d’un club de tercera fila sense recursos, el va amanir amb un joc al límit del reglament per aturar els artistes del futbol del Barça. Als partit de Lliga i Copa, els àrbitres espanyols li van permetre accions violentes, però en els de Champions, amb àrbitres com Déu mana, el sistema va fracassar. En el segon partit sort en va tenir l’equip de Mourinho d’acabar amb 11 jugadors doncs Carvalho i Lass havien d’haver estat expulsats, el primer d’ells ja abans del descans. Les imatges de televisió són prou clares. En aquest partit el Madrid va acabar amb 31 faltes i el Barça amb 10.
 
El millor de tot, pel Barça, és que Mourinho ha aconseguit abduir els madridistes, començant pel seu president, el superb i egòlatra Florentino Pérez, que es creuen que no seran a la final de la Champions per culpa dels àrbitres. Amb només quatre xuts a porteria en els dos partits, esperaven alguna altra cosa? Ara, a Florentino li queda rascar-te la butxaca una altra vegada per fitxar més jugadors  i a tornar a començar la comèdia.