30 d'Octubre de 2008

Ens manquen 14.500 espectadors

Al Camp Nou es veu massa ciment. Està clar que una part de la gent blaugrana ha desertat i que en els partits que s’han jugat a partir del mes de setembre, quan ja s’han acabat les vacances, no s’han complert les expectatives d’assistència. Segons les estadístiques hi manquen gairebé 15.000 persones per partit (14.500 per ser precisos) de promig.

I és curiós que això succeeixi quan l’equip juga molt bé i aconsegueix millors resultats que la passada temporada.

Quins fets han propiciat la davallada? Per a establir un diagnòstic cal, si més no, cercar els factors diferencials que són, principalment, tres:
 
1. Crisi econòmica. Si és veritat que han renovat els seus abonaments el 98% dels socis, la gent s’absté i prefereix alliberar-lo partit a partit mitjançant el seient lliure, i així recuperar part del elevat cost de l’abonament, tot pagant menys la propera temporada. Això és comprensible en partits com els del Betis i el Racing, d’interès més aviat baix, encara que no contra l’Atlètic de Madrid, d’alt interès. Contra els madrilenys ara fa un any van assistir-hi més de 90.000 espectadors i enguany, 76.000. Paral·lelament, els no socis s’abstenen donat el elevat preu de les localitats: 110 euros per una tribuna contra el Racing i 40 euros a la tercera graderia.
 
2. Persecució municipal. L’Ajuntament de Barcelona té un negoci muntat amb la grua que, si molts cops està justificada la seva intervenció, en d’altres és només un instrument recaptatori. Ara ja no es pot aparcar a la Diagonal. Aquesta persecució retrau també els barcelonistes. Però aquest no sembla un argument de pes.

3. Rebuig al president. Al juliol els barcelonistes es van manifestar clarament contra Laporta al vot de censura: un 60% li va demanar que plegui i només un 37% li va donar suport. La seva postura d’enrocar-se al càrrec s’ha vist acompanyada de negocis poc clars (Uzbekistà, Miami, etc.) i la possible instrumentalització del club en benefici particular. Molts barcelonistes manifesten el seu enuig donant l’esquena a l’equip.
 
Aquests factors no es donaven la passada temporada, a diferència d’altres com és el fet de jugar a les deu de la nit dels dissabtes, que hi era. També la reiterada transmissió dels partits del Barça per televisió és comuna totes les temporades.

El cert és, però, que els motius esmentats semblen tenir més pes entre els barcelonistes que el bon moment de l’equip i el suposat carisma de Guardiola.