30 de Juny de 2009
El Barça s’ha llençat a una cursa de renovacions i millores de contractes dels seus jugadors més importants i emblemàtics, la qual cosa sembla natural ateses les circumstàncies que van envoltar la darrera temporada.
Mantenir el bloc de jugadors que ho van guanyar tot és el més assenyat, encara que Eto’o n’és una excepció per motius extraesportius i la seva situació és ara la mateixa que fa un any... amb la diferència que el 30 de juny proper queda lliure i podrà marxar sense que el club pugui rebre res a canvi.
Però, mentre la majoria de jugadors tenen ara contractes que van més enllà del 2011, l’entrenador, la peça bàsica del projecte, acaba el seu lligam amb el club el 30 de juny de 2010 i aquest no és un bon senyal. El tècnic ha de ser el pal de paller de tot projecte i el Barça ha d’assegurar-se la continuïtat de Guardiola molts més anys i no donar peu a especulacions que no beneficiaran ningú. I menys, l'estabilitat de l'equip i el vestidor.
Els triomfs assolits a la seva primera temporada atorguen a Pep un crèdit a la banqueta que està fora de tot dubte i és de molt llarg termini. Txiki, Laporta o qui sigui haurien de començar la tasca de no deixar-lo escapar. Si Valdés acabava el seu contracte el 30 de juny de 2010 i el club no volia que s’escapés, què ha de fer amb Guardiola que està en situació similar?
No valen les excuses com no deixar el nou president lligat de peus i mans en aquest aspecte, quan ja no tindrà marge de maniobra en vessants tan importants com la publicitat de la samarreta, el subministrador de material esportiu i l’operador de televisió. Tots ells tenen contractes molt llargs i en el cas concret de Nike fins el 2018. I Guardiola és més importat que tot això.
Els rumors diuen que és el propi Guardiola qui voldria marxar al juny de 2010 perquè el Manchester United s’ha fixat en ell com a successor d'Alex Ferguson. La capacitat de persuasió que s’empra al club per tantes i tantes coses irrellevants s’ha d’abocar en aquest cas. Guardiola no pot deixar el Barça al cap d’un any del triplet (primer?) sense que no s’hagi fet tot i més per impedir-ho.