26 d'Agost de 2009

Els comptes del Barça

Fa uns dies els vàrem prometre una aproximació als comptes que Laporta va presentar a la darrera Assemblea de Compromissaris. Sense entrar en tecnicismes carregosos, podem oferir una sèrie de observacions que revelen que la situació és molt lluny de ser la idíl·lica que Fofó Sala i Martín va presentar.

Per sobre de balanços maquillats hi ha xifres més reveladores, perquè els beneficis que suposadament es generen res tenen a veure amb altres paràmetres que fins i tot els auditors s’han atrevit a significar malgrat les noves disposicions que recull el Pla General de Comptabilitat.

Com ja els vaig dir, el Fons de Maniobra del Barça (el que es té a caixa o actiu circulant menys el que es deu a curt) s’ha disparat. En les tres darreres temporades ha estat negatiu de 75, 87 i 134 milions d’euros. A la que es va tancar el proppassat 30 de juny es va disparar fins a 199 milions, la qual cosa van ressaltar els auditors. Com a referència cal dir que Gaspart va deixar aquest capítol en només 24 milions negatius.

El deute, el de curt termini més el de llarg termini, ha progressat així els quatre darrers exercicis: 255, 259, 260 i... 330 milions d’euros. Gaspart el va deixar en 169.

El fons social, que Gaspart va deixar en 77 milions, és ara de només 20 milions, doncs cal recordar els 164 milions de pèrdues que la directiva de Laporta va comptabilitzar en aquells 10 dies de juny de 2003 “que no servien per a res”. En deu dies Laporta i companyia van generar aquelles pèrdues per alleugerir la pesada motxilla que van heretar de Gaspart, que no va ser tal. I com que Gaspart actuava des de la impunitat, doncs no va haver d’avalar, tots contents. (I Gaspart, com a recompensa, ara ha posat Soriano a presidir Spanair, perquè, a més, aquest li va fer el favor de no aixecar catifes).

L’endeutament progressiu del Barça i el fons de maniobra negatiu no han d’estranyar, perquè, per exemple, la plantilla de treballadors fixos ha passat dels 190 que va deixar Gaspart als 343 que hi ha ara. O sigui, en set anys Soriano i Laporta han gairebé doblat la plantilla de treballadors del club amb 153 més.

Resulta curiós que només arribar a la presidència d’Spanair, Soriano hagi fet una reducció urgent de plantilla. És clar, ara ha de donar explicacions a un Consell d’Administració mentre a can Barça sabia que ningú no li demanaria perquè hi ha impunitat virtual. Un cop més es demostra que amb els diners dels socis tothom fa meravelles. Seguirem amb el que diu l’auditoria en propers articles.

P. S. - Laporta no es va atrevir a assenyalar a la darrera Assemblea els culpables de que el club hagués de fer front al pagament de les actes aixecades per Hisenda al 1990, 1991, 1992 i 1993, per un total de 25,3 milions. És lògic, perquè els seus antecessors les van deixar degudament provisionades i ell s’ha oblidat d’augmentar la dita provisió en funció dels interessos que generaven any rere any els 11 milions inicials. Com també es va oblidar de provisionar degudament en el balanç els 60 milions que el club ha tingut que pagar a Sogecable, segons sentència judicial. I com també s’ha oblidat de fer avalar al seu amic Roures el contracte de Mediarpro, que sí te avalat el Reial Madrid, que l’exhibeix als bancs per obtenir crèdit, mentre el Barça no ho pot fer.