31 de Gener de 2010

El que segueixen tapant els resultats

La urgència amb que la directiva del Barça ha venut la darrera parcel·la que quedava a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí venia motivada no solament per pagar la nòmina dels empleats de l’esport de base del club, que van cobrar l’11 de gener la mesada de desembre, sinó també per poder presumir de superàvit a la presentació de les comptes a meitat de temporada.

El vicepresident econòmic Joan Boix va reconèixer el dia de la presentació dels comptes que sense els 21 milions de la venda de la parcel·la els primers sis mesos s’hagueren tancat amb unes pèrdues de 13 milions en lloc d’un superàvit de 8. Aquest detall i la urgència en tancar l’acord amb Turkish Airlines (que va fer una bestreta de 3 milions més) fa pensar que el forat econòmic del Barça és cada cop més gran i que el director general Joan Oliver, malgrat els 70.0000 euros al mes que percep, és incapaç de redreçar la situació. Tan incapaç, si més no, com ho ha estat per trobar una assegurança per les primes per títols i evitar així la despesa de 53 milions que ha suposat pagar les primes dels jugadors, malgrat que aquesta sigui la despesa més justificable i ben vinguda de totes. Tot s’ha de dir.

Un altre detall que també revela aquest delicat moment econòmic van ser les paraules d’una eufòria, tan inconscient com preocupant, del propi Boix que va dir que la requalificació del Mini fa al Barça més ric.

Això seria així si una part dels diners que reportarà la seva venda s’invertissin en adquirir més patrimoni. Però el cert és que aquesta directiva (i esperem que la propera no ho faci) el que vol és vendre els terrenys del Mini tant per tapar el forat econòmic (que supera els 240 milions) como per malbaratar-lo en la reforma del Camp Nou i un nou Palau Blaugrana, que costará més de 400. O sigui, en res que pugui avalar la solvència econòmica del club davant tercers. El curiós és que mentre el club diu que en aquesta operació del Mini guanyarà 300 milions, l’Ajuntament hagi calculat aquest benefici en només 70. O sigui, ni per a pipes.

Mentre, en una altra operació han aparegut núvols de sospites: l’adquisició dels terrenys del Golf Viladecans, on no es pot construir ni un camp de golf perquè es troben al final de la tercera pista de l’aeroport i perquè són una reserva natural. El club va pagar 18 milions per aquests terrenys que no valien més de 600.000 euros, segons la taxació oficial revelada per un dels directius del club de Golf Viladecans, Jordi Cardoner, que es nét de Nicolau Casaus.

El resultats segueixen tapant-ho tot i fa por pensar que el proper 1 de juliol el Barça no compti amb un president que no aixequi les catifes de l’actual directiva, cada cop més plenes de porqueria. Imagineu-vos que fins i tot els servils i pilotes directius volien mantenir el cotxe i el xofer a Laporta un cop aquest deixi de ser president. Amb els diners aliens, en aquest cas del soci, tothom fa meravelles.

(Entre parèntesi un cas paradigmàtic: Ferran Soriano, que va portar la plantilla d’empleats del Barça de 170 a 350 persones a base de duplicar llocs i col·locar amiguets, ara fa una nova reducció de personal a Spanair, del que és president, i es carrega 75 hostesses de vol després d’haver acomiadat ja 300 empleats. Clar que a Spanair Soriano es juga el seus diners i ha de passar comptes davant un Consell d’Administració. No com al Barça, on hi ha barra lliure per als despropòsits).