27 d'Abril de 2009

El gran valor del gol d’Henry

El gol de Thierry Henry a València, que va suposar el 2-2 definitiu, i el seu significat de cara el desenllaç de la Lliga crec que no ha estat suficientment ponderat i, en canvi, s’ha ressaltat molt que el Barça ha vist rebaixada la seva renda de punts a quatre, a manca de cinc jornades per acabar la Lliga i amb la visita al Bernabeu el proper dissabte.
 
Abans de la darrera jornada, el Barça havia de perdre a València i el Madrid guanyar a Sevilla perquè el Real el pogués avançar a la classificació després de l’anomenat clàssic. Si el Barça hagués perdut a València, el Reial depenia de si mateix per guanyar la Lliga. Tot passaba per dues ensopegades, a València i a Madrid.
 
Però, l’empat a dos, que va propiciar Henry amb el seu gol, fa que el Real encara necessiti, a més de guanyar tots els partits, que el Barça torni a ensopegar en un dels quatre que li queden per acabar la Lliga i que són contra Vila-real i Osasuna, a casa, i Mallorca i Dépor, fora. Mentre, el calendari del Reial sembla més difícil, doncs ha de jugar tres partits fora (València, Vila-real i Osasuna)  i només un a casa (Mallorca).
 
Dit ras i curt, abans de València el Madrid necessitava dues ensopegades del Barça i després de València segueix necessitant-les.
 
Al marge de les especulacions, cal significar que el Reial va fer a Sevilla el millor partit en molt temps, mentre el Barça va exhibir a València uns alts i baixos en el seu joc que crèiem oblidats. El desgavell que va haver-hi després de rebre el primer gol va ser impropi de l’equip de Guardiola, que va estar clarament desbordat. Està clar que l’equip pateix si no té la pilota i si, a sobre, li juguen al contraatac.
 
En canvi, la persistència final en l’esforç, que va culminar amb el gol d’Henry, va ser de lo millor que li hem vist, perquè tots els jugadors van treballar des de la modèstia, amb humilitat i deixant-se la pell al camp.
 
Crec que el Barça guanyarà aquesta Lliga, encara que alguns dels seus jugadors, com Messi (que abusa del joc individual) o Puyol (un pèl esbojarrat i precipitat) han de recuperar el seu millor to. Per reeixir el que ens espera no només caldrà sort, sinó també molt d’encert.