30 de Juny de 2008

El fracàs de la Brunete mediàtica

Felicitats al futbol espanyol, al jugadors i especialment a Luis Aragonés. L’èxit d’Espanya ha estat l’èxit del futbol perquè la selecció espanyola ha guanyat fent futbol en estat pur. Totes les demés qualitats que ha de tenir un equip s’han supeditat al teva-meva i al saber jugar col·lectivament, de tal manera que ha estat el bloc per sobre de tot qui ha triomfat.

El triomf d’Espanya ha servit també per posar en evidència el perniciós efecte de la Brunete mediàtica que ha viciat la selecció espanyola per activa i per passiva. Per activa perquè ha volgut imposar des de fa molts anys el seu criteri sobre els jugadors escollits i el tipus de joc a desenvolupar. Per passiva, perquè si no han aconseguit els seus propòsits han tingut seleccionadors coaccionats amb allò del "te vas a enterar" si no fas el que vull. Suárez, Clemente i el propi Luis han estat fidels exemples del que diem.

Luis, però, no els ha fet cas. Ell ha volgut prendre’s la revenja del que li va passar a Alemanya’06 quan els protegits de la Brunete com Raúl, Cañizares i Salgado li van organitzar un motí per imposar l’alineació amb el suport mediàtic de la Brunete, que es beneficiava de les filtracions.

El darrer exemple del perniciós efecte de la Brunete es va produir a Alemania’06 i el va patir Luis. Deu dies abans de començar el Mundial es va lesionar Del Horno. Luis tenía Antonio López i Capdevila per substituir-lo i pensava cobrir la baixa reforçant una altra línia. Però des de Madrid va començar la campanya a favor de Pernía. Aquest es trobava al seu país, Argentina, on havia de casar-se. Luis va cedir i el va cridar. Al partit de quarts contra França Ribéry va marcar el decisiu  2-1. Qui havia de marcar Ribéry? Pernía, és clar. Casualitat, oi? Potser sí, però Espanya se’n va anar cap a casa.

El fracàs de la Brunete, que Luis ha bandejat malgrat tots els improperis que ha hagut de patir, es complementa amb l’absència de qualificatius com la raça, la casta i la fúria feliçment enterrats. I és que no hi ha com fer futbol del bo per a guanyar partits i títols.