01 de Desembre de 2009

El forat econòmic del Barça

Després d’analitzar a fons els comptes del Barça, cosa que ningú ha fet que jo sàpiga, es pot aventurar que la gestió econòmica de Joan Laporta, amb estreta col·laboració amb Ferran Soriano, Fofó Sala i Martín i Joan Oliver, deixarà el club el proper 30 de juny molt pitjor del que estava quan va arribar aquesta directiva. La situació és gairebé de fallida i només els resultats tapen la nefasta herència econòmica que rebrà el proper president. El diagnòstic és que el Barça no genera prous recursos per cobrir els deutes.

Un indicador es clar: els fons propis de l’entitat, que Gaspart i Reyna varen deixar en 50,1 milions d’euros a 30 d’abril de 2003 són ara de només 17,3... després de fer tot un reguitzell de maniobres d’enginyeria comptable per emmascarar el desastre, com es posa de manifest si s’analitza a fons l'Auditoria de la passada temporada.

Els fons propis del Barça serien negatius de 72,6 m€ si no fos pels 28,6 m€ de venda de patrimoni (Can Rigalt, principalment), els 28 m€ dels crèdits fiscals generats per les pèrdues provocades durant els cèlebres vuit dies de 2003, que valgueren per un any sencer de gestió, i els 33 m€ que es van deixar de pagar a Sogecable. És a dir, el patrimoni net del Barça, derivat de la gestió d’aquesta Junta,  ha minvat 72,8 m€ durant els darrers sis anys. Si es presumeix que és positiu no és degut a una acurada gestió, sinó per no fer front a pagaments, aprofitar-se dels avantatges fiscals que generen les pèrdues i la venda de patrimoni.

El més greu, però, rau al fons de maniobra negatiu de quasi 200 m€, producte d’uns deutes a curt de 359 m€ i un actiu corrent de només 160 m€. L’anàlisi acurada d’aquesta situació, que els auditors posen de relleu al seu informe, assenyala que 84 m€ pertanyen a periodificacions. Si bé d’aquesta quantitat 9 m€ provenen de les quotes dels socis i són reals, els 75 m€ restants corresponen a bestretes pels contractes amb Nike i Mediapro. Però, tornaran a anticipar diners els esmentats per finançar el desfàs de tresoreria? Si no ho fan, el forat de 200 m€, qui el cobrirà? Aquesta quantitat representa la meitat del pressupost anual.

També apareixen els 23,5 m€ que s’han de pagar a Hisenda i que el club, segons diu l’Auditoria, està negociant un finançament a llarg termini. I si Hisenda vol cobrar el seu deute ja i no admet la proposta? Com es cobriran aquest milions?

Finalment, el club diu que disposa de 39,5 m€ de pòlisses de crèdit no utilitzades, que són el que realment tindrà per pagar els 200 m€ de desfàs que pateix i que incrementaran el deute.

El més curiós és, però, el que es reconeix a la Nota 10.1 de l’Auditoria, que revela que la Caixa, en el crèdit sindicat que ha atorgat al club, l'ha obligat a immobilitzar 35,2 m€ com a garantia de la devolució de l’esmentat crèdit sindicat. Dit d’una altra manera, l’Isidre Fainé no es refia de Laporta.

Resumint, que per pagar 200 m€ del desfàs de tresoreria, el Barça disposa de:

-75 m€ no exigibles, però cobrats, una quantitat que haurà de cobrar cada any... si no li falla cap dels seus proveïdors (Nike i Mediapro principalment), que han de seguir anticipant diners a compte d’exercicis futurs. És a dir, es mengen recursos de directives futures.
-Una resolució favorable d’Hisenda per refinançar el deute de 23,5 m€.
-Seguir disposant del crèdit sindicat de 39,5 m€.
-Que la Caixa l'alliberi els 35 m€ que l'ha obligat a pignorar com a garantia de devolució del crèdit sindicat.

La conclusió és que el club no genera prous fons per pagar els deutes i que està en mans dels senyors Roures, Fainé i Nike, que han d’anticipar-li diners i crèdits doncs el forat de tresoreria puja més de la meitat del pressupost anual, com s’ha dit. Un cop més es fa bona aquella dita que els resultats ho amaguen tot, encara que a aquest pas arribarà el dia que no es podrà amagar més...