11 de Febrer de 2011

El Barça fa un favor a la professió

He llegit a la revista Capçalera, que edita el Col·legi de Periodistes de Catalunya, que la professió i el Barça estan en conflicte perquè el club és molt gelós de la seva intimitat i ha acabat amb el que podríem anomenat la barra lliure dels professionals pel que fa a l’accés a la informació.
 
Jo vaig ser al Barça als quatre darrers anys de Núñez com a president i, malgrat que jo estaré sempre de part de la meva professió, vaig haver de reconèixer que, potser degut a la proliferació de mitjans als darrers anys, sobretot pel que fa als de caire audiovisual, calia posar una mica d’ordre perquè el club es veia desbordat i la sobreinformació que patís era contraproduent. Allò semblava un concurs diari per veure qui la deia més grossa.
 
Com a ens privat que és el Barça no té cap obligació de dir sí a totes les demandes que li facin ni a donar tota la informació que li sol·licitin. No ha d’anar més lluny del que fan els altres clubs, que són els seus rivals, ni arriscar-se a ser contínuament superat a base tant de facilitar tot el que se li demana com de concedir els seus directius, tècnics i jugadores totes aquelles entrevistes i fotografies que li sol·licitin. Si el club observa una acurada política informativa i manté la imparcialitat i no afavoreix ningú, no hi ha res a dir.
 
En aquest sentit la rivalitat entre mitjans al meu temps era aclaparadora i fins i tot arribava a les amenaces amb allò tan conegut de “si no fas el que vull o no em dones el que et demano, atempta a les conseqüències”, que era el trist argument d’un conegut editor que veu en la professió només el negoci fora de tota ètica. I el fotut és que complia les amenaces sense cap escrúpol, inventant-se notícies i cercant desestabilitzar el club.
 
Si el Barça vol controlar la seva informació és molt lliure de fer-ho. Els periodistes el que hem de fer és espavilar-nos, posar-hi imaginació i fortes dosis de professionalitat, cercar altres fonts, esprement-nos les meninges i trobant altres vies per oferir una informació encara millor. Al respecte no em resisteixo a posar com a exemple Mundo Deportivo, que des de fa ja temps s’ha especialitzat en anàlisis tècniques, en treure conclusions de les estadístiques, en comentaris de fons molt acurats, etc. enlloc de la fer la entrevista fàcil i rutinària a jugadors incapaços d’oferir unes respostes amb contingut.
 
Si la política informativa del Barça contribueix, com està succeint, a aixecar el nivell de la premsa esportiva, benvinguda sigui. I si com sembla també alguns mitjans estan més a prop L’Equipe que del TBO, encara millor.