22 de Setembre de 2008

De passerells a falcons

El Barça va lliurar a Gijón el partit que hom desitjava després de les ombres que va oferir a les dues primeres jornades de Lliga. L’equip de Guardiola va jugar per primera vegada sense alts-i-baixos, amb un futbol uniforme durant els 90 minuts, amb una exquisida qualitat tècnica i amb encert a l’hora de cercar el gol. Que ja tocava!
 
Els elogis ja els hauran llegit i escoltat per tot arreu. Però crec que és convenient posar les coses al seu lloc exacte, doncs el rival era un nouvingut a la categoria després de fa més de deus anys i va jugar més de mitja hora amb 10 jugadors per l'expulsió de Gerard, tot just després de marcar el seu únic gol (1-3). L’equip asturià va baixar el braços i el partit va acabar en un autèntic festival.

No volem restar cap mèrit a la victòria del Barça, merescuda i brillant. Però cal situar les coses al seu lloc exacte i tenir en compte la debilitat del rival, que encara no ha aconseguit cap punt i ha rebut 12 gols en tres partits.

Per sobre del resultat, sota el meu punt de vista estan alguns factors més importants de cara al futur, com la recuperació d’Abidal, la confirmació de Sergio Busquets i, per sobre de tot, que si el Barça fa circular la pilota sempre amb la mateixa rapidesa haurà trobat la pedra filosofal i la seva raó d’existir com a equip. En aquest sentit Iniesta, Xavi i Messi van estar insuperables a El Molinón.

Però, insistim, sense ànim d’aigualir, cal situar el partit i, subsidiàriament, el resultat en el seu autèntic context. El repte és ara mantenir-se sinó en un nivell igual de futbol i gols, perquè sembla impossible, al menys ben a prop. A Primera hi ha pocs equips com l’Sporting.