10 de Juny de 2008

Comprar car i vendre barat

La directiva del Barça, que ara fa un any va gastar inútilment més de 60 milions d’euros en reforços per al primer equip, enguany ha superat ja aquesta xifra, doncs entre Piqué (5), Cáceres (16), Keita (14) i Alves (29) porta ja 64 milions gastats (sense comptar els variables) i encara falta comprar qui serà l’encarregat de marcar els gols, doncs Eto’o es pot considerar perdut després dels episodis que ha protagonitzat d’un any ençà.

En aquest moment en que el vot de censura penja sobre els clatells dels directius sembla que el malbaratament arribarà a cotes inimaginables. Laporta vol il·lusionar als socis i no comprèn que és la seva presència i les seves indignitats el que els desil·lusiona. Només la seva dimissió podria retornar el bon rotllo al Camp Nou. Això, que ell és incapaç de comprendre, és d’esperar i desitjar que s’aconsegueixi mitjançant el vot de censura.

Mentre, Laporta creu que superarà el vot regalant milions a capaços i pagant preus desorbitats per jugadors normalets. Un Laporta acorralat és potser el més perillós pel Barça en aquests moments, doncs ningú no sap fins on pot arribar aquest home en la seva desesperació.

Ara com ara, el Barça de Laporta sembla una ONG a l’hora de vendre. En els sis anys de gestió,el jugador que s’ha venut més car ha estat Luis García, per el que el Liverpool en va pagar 9 milions... que era el preu de la seva clàusula de llibertat. O sigui, no va haver-hi negociació. Aquest és el preu-rècord del Barça de Laporta. Mentrestant, es demanen 7 milions al Tottenham per Giovani, quan n’acaba de pagar 27 per Modric. I per Zambrotta es demanen por més de 8 al Milan. Veure’m on arribarà la irresponsabilitat al moment de vendre Ronaldinho, Deco i Eto’o.

Tanta generositat, tant l’hora de comprar com a l’hora de vendre, fa pensar malament. En els temps que corren ningú no ven jabugo a preu de mortadel·la i viceversa. I qui ho fa o és tonto o una altra cosa.