16 de Febrer de 2010

Cartes marcades al Barça

Les eleccions al Barça han començat com un joc en el que alguns dels que hi intervenen han marcat les cartes. Alfons Godall i Jaume Ferrer, ambdós vicepresidents del club, han anunciat les seves precandidatures encara que amb una petita diferència: que mentre el primer, amic personal de Laporta, és també el preferit de l’actual president, el segon no té aquesta condició. Un altre detall vinculat a l’anterior també els distingeix: Godall no va ser espiat pel director general Joan Oliver i el segon sí ho va ser.

El joc brut s’observa, doncs, no només de portes en fora sinó també dins el propi club. No ha d’estranyar aquesta constatació, donat el tarannà d’un president que porta la mentida per bandera. Potser per això Laporta deu creure que pot fer carrera com a polític, doncs enganyar a la gent sembla que és el millot que fan els que pul·lulen en la política al nostre país.

El propòsit de Godall i Ferrer és el de mantenir-se als seus càrrecs fins el començament de la campanya electoral pròpiament dita. És a dir, fins uns 40 dies abans de la data de la votació, el 13 de juny. Si bé no hi ha cap llei ni reglament que els ho impedeixi, el més elemental sentit de l’ètica i la dignitat hauria de fer-los repensar aquesta decisió, doncs no és pot desllindar en les seves actuacions com a directius la condició d’aspirants a la presidència. Ells sortiran amb avantatge respecte els demés i això no és acceptable per un elemental sentit de la democràcia, entre altres motius, com que el club els pot finançar implícitament part de les seves campanyes i l’accés que disposen a informació privilegiada.

Altres precandidats com Sandro Rosell, Agustí Benedito i Jaume Guixà no tindran aquests privilegis. El fair play, de moment, ha estat vulnerat. Aquesta és una primera valoració que podem fer sobre les eleccions al Barça i temps tindrem per fer-ne més.

Però, no podem passar per alt el fet més curiós que s'ha produït fins ara: la primera polèmica punyent que han encetat dos mitjans de comunicació. En el foc creuat entre ambdós, s’ha desvelat i confirmat el que molts sospitàvem des de feia temps: que les enquestes sobre l’opinió dels barcelonistes que s’han publicat a un diari esportiu barceloní han estat manipulades a conveniència durant molts anys pel seu editor.

Així ho ha confirmat el que s’ha enfrontat amb l’editor en qüestió, que és una altra cosa que la persona que feia els esmentats sondejos des d’una empresa de la seva propietat i que des de fa un temps ha tornat al periodisme actiu. Parodiant el que diuen  els embolcalls de les cigarretes, comprar segons quin diari esportiu suposa un alt risc de ser intoxicat i enganyat.